onsdag, januar 19, 2011

Lagkagehuset

Tinc la sort i la desgràcia de tenir al costat de casa un dels millors forns de pa de Copenhague, Lagkagehuset.
Les lagkager /laukéa/ són els pastissos d'aniversari que es mengen a Dinamarca, i literalment vol dir "pastís de capes" o "pastís de mànigues", de manera que el forn de pa es diu "casa dels pastissos de capes". Les lagkager tenen en aquesta botiga noms xulipanquis com ara "Christianshavn" (que és un barri), o "Barret de Napoleó" o "pastís de patata" (que no en porta, de patata).
I tot és molt bo, molt bo i molt car. Però hi ha una cosa que m'emprenya soberanament, i és que les coses de xocolata, no porten xocolata per dins, només en duen una mica per fora, i per dins porten crema. O sigui que comences a menjar-te, posem pel cas, una pasta rodona que es diu alguna cosa així com "panet de xocolata", i el que t'hi trobes és crema. És indignant, perquè la primera mossegada d'una cosa que saps que regalima de xocolata per dins és una meravella, i amb els sentiments no s'hi juga. Ni a la primera mossegada ni a la segona, no n'hi ha. No l'hi haurien de dir "panet de crema vernissat amb xocolata"?

6 kommentarer:

C. sagde ...

Sí, però llavors sortiria un nom molt xungo, no? Almenys vist des d'aquí :)

Joan sagde ...

Caroo!
Puc donar fe de les meravelles d'aquest forn, que es podria dir tranquilament Casa dels pastissos...:
- ...que s'apoximen a la idea de Déu
- ...que et porten al deliri
- ...que et fan cometre, com a mínim, un dels pecats capitals

Moltíssims petons cap el Nord!

P.D: I recorda, que aquí a la vora de casa, també hi ha pastisseries celestials. Baixeu aviat a comprovar-ho! :-)

la polita sagde ...

és el lloc del cambrer guapo??? vols que pugem i parlem amb ell perquè canviï els noms de les pastes i no decebi més el personal? que venim, eh! ;)

Ciutadà K sagde ...

Ui, ui, si la Polita munta una guerrilla a 'dinamarcalandia' aconseguir canviar els noms del que faci falta!!! :P

Ai, en aquesta hora a mi se m'ha fet la boca aigua sigui de crema, de xocolata... no obstant, tens raó, en el que dius amb els sentiments no s'hi juga!!!

òscar sagde ...

Veure la foto del teu apunt, quan estic passant el matí amb un trist cafè a la panxa, és gairebé una pràctica de masoquisme.

Mirar alimentarà una miqueta, oi? :)

Dedryk sagde ...

Tenen bona pinta però no em barrufen els dolços ;P