El Barça a Copenhaguen ajuda a no passar fred

Avui fa un fred d'aquells que fa mal per molt que t'abriguis: et fa mal el cap, la pell, les mandíbules i l'ànima de pensar en els mesos que falten per tenir sol.
Per passar el mal tràngol de les eleccions (de vegades està bé no viure a Catalunya) el Frej i jo vam decidir anar a veure el partit del Barça a aquest bar que està bastant a prop de casa i que és molt culé. Ja sabia que hi hauria gent del Casal Català però no m'hagués imaginat mai veure a tants orgasmus-erasmus juntets i en català, emocionats de compartir la mateixa il·lusió. El bar estava a petar també de danesos i d'alguns desangelats vestits amb la samarreta de l'equip equivocat.
Del partit no cal que en parli, perquè ja haureu llegit els detalls si és que no el vau veure. A mi el que més gràcia em fa és que el Frej es torna molt català i es posa tot content i no para de dir paraules en català. Coses de l'esport, no?
Durant el partit vaig rebre tota mena de missatges de molts països, i de molts companys de feina que deien que tenien ganes de veure al José Manuel, l'altre profe de castellà que és de Madrid. El cas és que és impressionant el que mou -remou- un partit com el d'ahir. Suposo que no deixa de soprendre'm la dimensió blaugrana. Va ser molt divertit i vam dir tots plegats coses molt xorres. I l'alegria i l'escalforeta duren encara avui :)