søndag, oktober 31, 2010

Tradicions

Últimament tinc moltíssima feina i dos queixals del seny que em tenen molt amargada i que se m'enduen el bon humor que em queda (que és poc) a la nit, quan m'hauria de posar a escriure aquest blog. Escriure a la nit, quan sembla que tot i tothom dorm és per mi un exercici perfecte per relaxar-me, i s'ha convertit en una tradició. Les tradicions estan bé. Jo no sé perquè en tenim tantes, però unes quantes estan bé. La Carolina autista, que és una de les moltes carolines que conviuen en el meu cos està encantada amb les coses que es repeteixen i que segueixen un esquema. Fàcil. Quadradet. Sense sorpreses.
El problema és que moltes de les tradicions que han existit durant anys i panys s'estan intentant redecorar a mode Ikea. I ni a la part autista de mi ni a la resta de les parts ens agrada. Per exemple, des de ja fa com a mínim dues setmanes, al supermercat del costat de casa ja es poden comprar galetes de nadal, vi de nadal, bombons de nadal, tot de nadal. Tot. Que dius, ei, que estem a l'octubre, que falta molt pel Nadal, molt, no cal que ens hi posem tan aviat, no? Sembla que sí, sembla que en aquesta societat capitalista que ens hem montat (i ho hem fet fatal, per cert) no podem ni parar 5 minutets, no, estem tan sols i tristos i aïllats, que ens hem de reinventar les coses que ja ens feien feliços per fer-nos encara més feliços. O sigui que el Nadal s'ha de celebrar durant dos mesos. I la sidra, per exemple, ja no es beu en un bar, amb un parell d'amics, no, ara la sidra s'ha convertit en un motiu de ruta-relaxant-d'spa-nosequè i te la tiren per l'esquena mentre estàs estirada i mig nua en una camilla.
 La sidra no es tira, senyors, la sidra es beu, de tota la vida, i si està ben fresqueta millor. I del mateix pal, diríem que la xocolata es menja, no s'utilitza per fer massatges. Jo no sé perquè ens encaparrem a reinventar i redecorar coses que ja estaven la mar de bé com estaven. D'aquí quatre dies ens tiraran gaspatxo pel cap i direm que guai, que natural, amb la de vitamines que té el tomàquet.

4 kommentarer:

òscar sagde ...

Ma mare, que és molt de frases lapidàries, segurament diria davant el desperdici sidrer i/o xocolater que "la gent, ara, s'avorreix molt".

Les mares solen tenir força raó.

Ciutadà K sagde ...

Je,je,je,je ... vols dir que no ho fan ja, això del gaspatxo??!!! :P

Molt encertat el raonament, sí senyora, jo hi estic d'acord... però és que el Ciutadà K també hi té un neuròtic quadriculat a dins ... més gros que el seu, segur! ;)

I sí, Òscar, que les mares sempre tenen raó no és una tradició: és un FET!! :P

Bona setmana!

NUR sagde ...

Jo que no soc gens quadriculada, penso que esta be que et tiren xocalte per damunt, se deu xalar, no? vas relaxante i menjant!! jajajaja, mira jo ho trobo gràcios!!
i lo del NAdal aviat, es com cada any...., els botiguers ens agrada fer aparadors, i dius mira que total per a Nadal, ja nomes queda un mes i mig , que el 15 de decembre ja es pot considerar Nadal,i la gent quadriculada s'ha de prerarar!!!Ho fem per vosaltres!!!

Sebastian & Laia sagde ...

Buffff!!!! Ja deus tenir una agenda plena de diferents cites per fer "Julefrokost".
Ara que ja ens podem preparar...després del Nadal comencen a fer aparadors de Carnestoltes!! XD XD