tirsdag, oktober 26, 2010

Misteris, enganxamentes i Lost

Ja us aviso que aquest post i en especial la foto d'aquest post és molt de maruja. El cas és que, aviam, heu d'entendre que jo no puc parlar sempre de museus i de l'aventura cultural que suposa viure a l'estranger perquè també tinc cor de marujilla, i quan arribo a casa, doncs no cada dia em poso a llegir el diari. No. I aleshores passa el que passa, que t'enganxes a Lost. Que té alguna cosa de dolent? Doncs no ho sé, però jo em sento una mica com els literaris que amaguen que llegeixen bestsellers del tipus Dan Brown. Perquè eganxada no, he estat enganxadíssima a Lost!
Ahir vaig veure l'últim capítol i em va entrar una pena de pensar que ja estava, tanta intriga tanta intriga i patapam, ja està. I jo diria que a mi això no m'havia passat mai abans, aquesta cosa de veure'n un i voler-ne veure un altre i un altre, doncs no, la veritat. Però està ben parida, això no es pot negar. A finals de la primavera, quan ja estava farta de tenir el manso fora, em mirava els pobres a l'illa i pensava, vinga nena, que tu no estàs tan malament, que almenys saps on para Oxford al mapa i aquí no hi ha ossos pel carrer.
Ara, el que a mi m'ha sorprès és que ha durat molt, no? Sis anys pel que he entès. Perquè jo m'he cluscat tots els capítols en uns mesos, i 6 anys em sembla una barabaritat de temps menjant-se la bola, la veritat. Potser és que l'han enregistrada durant 6 anys.
Us confesso que el primer capítol me'l vaig mirar perquè hi sortia el sr. Fox. Al senyor Fox jo ja me l'havia mirat i remirat en aquella serie que es deia Els Cinc, o Cinc en família o alguna cosa així. El rotllo aquest Lost em feia fins i tot una mica com de ràbia, perquè a mi acostumen a no agradar-me gaire les coses que a tothom agraden molt. O sigui que va arribar un moment que vaig pensar que segur segur que no m'agradaria. Després, un dia, crec que al facebook (al qual també vaig tardar en caure-hi molt de temps i per sort no m'hi enganxat gens) vaig veure que -oh la la- al Lost del pebrots hi sortia el sr. Fox. I me'l vaig mirar. I ja va estar.
Buscant fotos de Lost he trobat aquesta, que deia que un dels misteris de l'illa era que el sr. Fox perdia el pèl. La veritat és que hi ha tantíssima informació sobre Lost que la cosa que fa por.
Em pregunto jo si aquests actors seran capaços de treure's del damunt l'etiqueta Lost. I si en aquest món de globalització constant, estar units per fenòmens com aquest serà d'aquí uns anys molt normal. Fins fa poc, es deia que la música, l'esport, són coses que van més enllà de les fronteres. La tele també?

6 kommentarer:

Laura sagde ...

jajaja! m'encanta aquest post! la sèrie era "tots cinc", i ell era el germà gran. quan vaig començar a mirar "lost" em sonava i em sonava i no sabia de què, fins que el vaig buscar a l'imdb i vaig veure qui era. i l'ethan, el xungo que segresta la claire, és cosí del tom cruise. i què, oi? mira, una altra dada.

jo no m'havia enganxat mai tant a una sèrie, tampoc. m'ho he passat pipa mirant tretze capítols en un dia i anant a buscar més dosi a casa l'emma un dia entre setmana a la nit, perquè ja no podia més. hem fet sopars temàtics, amb l'emma i el rubén ens hem creuat mil mails amb mil teories, ens vam llevar a les sis del matí per veure el final... que, mira, no em va acabar de barrufar, a mi. ara, amb la retrobada sawyer-juliet una mica més i ploro, i molt! m'agrada molt l'evolució que fa el sawyer a la sèrie (hi ha gent que evoluciona bé, ves :-P).

no sé si em tornaré a enganxar tant a una altra sèrie, però reconec que amb aquesta m'ho he passat pipa.

i visca els posts marujils!!!

(curiós, això del pèl, no? els passava, als altres actors?)

Carolina sagde ...

Nena, l'Ethan fa cara de psicòpata total, si jo me'l trobo pel carrer a la nit em poso a córrer, i ara que em dius de qui és cosí, encara més, que em sembla a mi que és una família tarada.

Ens agrada el Sawyer, sííííí! I és guapo com una mala cosa, i a sobre es torna bo i tot! A mi m'ha entrat molta curiositat d'escoltar què diu en anglès, perquè les bromes les tradueixen bé, oi? Es podria fer un llibre de les conyes marineres que diu el Sawyer en cada capítol.

Ei que això del pèl deu ser simplement perquè l'han depilat, al pobre Jack.

Ciutadà K sagde ...

Ui, Lost!!! yupi, yupi... no cal que us digui que jo també estic adscrit al Club-dels-pillats-per-Lost, el meu blog n'està ple de freakades que vam fer per la serie, Trobades lostianes diverses i disfressats i tot!!!
Jo també em vaig apuntar a veure-la tard, quan la va emetre Cuatro, en plan marató els caps de setmana... un cop hi entres ja no pots sortir.
Ui, Carol, les fotos m'han fet por, ja m'esperava un post hetero-hormonal desbocat... i he pensat, ai mare, la Carol!!! (je,je,je,je). Jo sí que aportaré un punt homoeròtic dient-vos que a mi, el Fox, des de Tots Cinc que penso que està boníssim!!! tot i que el Sawyer, deixa'l anar, també... ara, el que se'm va destapar a mitja serie com a atracatiu (i molt) fou el Jin (olé coreà guapo!)
Jo estic pendent de re-veure la serie, però el que està molt bé és visitar els making of, ja que flipes de fins a quin punt s'han currat aquesta serie fins al més petit detall...
...buf! quin rotllo de bon matí! és que ens agrada Lost... i som molt 'marujils'

Bon dia!

Tu, jo i l'Otis sagde ...

Marujilles de bon matí!!! M'encanta :D

Aquí també ens hi vam viciar com una mala cosa, però a mi el final no em va acabar de convèncer. Tant d'embolicar la troca... i al final no la desemboliquen. Li fan un nus i la deixen, sense més explicacions...

Als últims capítols feia molta ràbia com en Jack anava sempre engominat: despentinat és més interessant! Però el tema del pél no el tenia controlat...

NUR sagde ...

A mi tb em va encantar Lost!!
fins i tot vaig fer malve una samarreta per fer com si m'haguessin disparat un tret al braç!!!Per semblar-me més a la Katte.
Nosaltres la vam viure en tres tongades, vam veure tots els capitols de la 1 a la 4, despres per la tele la 5, i vam esperar una animalada fins la 6!!!!!!Pobres els que la van veure any per any!!!!

Ramon sagde ...

A mi també em va enganxar molt i trobo a faltar la serie. De tota manera, trobo que va acabar una mica en punxa o potser vaig ser jo que no vaig acabar d'entendre el final.