Misteris, enganxamentes i Lost

Ja us aviso que aquest post i en especial la foto d'aquest post és molt de maruja. El cas és que, aviam, heu d'entendre que jo no puc parlar sempre de museus i de l'aventura cultural que suposa viure a l'estranger perquè també tinc cor de marujilla, i quan arribo a casa, doncs no cada dia em poso a llegir el diari. No. I aleshores passa el que passa, que t'enganxes a Lost. Que té alguna cosa de dolent? Doncs no ho sé, però jo em sento una mica com els literaris que amaguen que llegeixen bestsellers del tipus Dan Brown. Perquè eganxada no, he estat enganxadíssima a Lost!
Ahir vaig veure l'últim capítol i em va entrar una pena de pensar que ja estava, tanta intriga tanta intriga i patapam, ja està. I jo diria que a mi això no m'havia passat mai abans, aquesta cosa de veure'n un i voler-ne veure un altre i un altre, doncs no, la veritat. Però està ben parida, això no es pot negar. A finals de la primavera, quan ja estava farta de tenir el manso fora, em mirava els pobres a l'illa i pensava, vinga nena, que tu no estàs tan malament, que almenys saps on para Oxford al mapa i aquí no hi ha ossos pel carrer.
Ara, el que a mi m'ha sorprès és que ha durat molt, no? Sis anys pel que he entès. Perquè jo m'he cluscat tots els capítols en uns mesos, i 6 anys em sembla una barabaritat de temps menjant-se la bola, la veritat. Potser és que l'han enregistrada durant 6 anys.
Us confesso que el primer capítol me'l vaig mirar perquè hi sortia el sr. Fox. Al senyor Fox jo ja me l'havia mirat i remirat en aquella serie que es deia Els Cinc, o Cinc en família o alguna cosa així. El rotllo aquest Lost em feia fins i tot una mica com de ràbia, perquè a mi acostumen a no agradar-me gaire les coses que a tothom agraden molt. O sigui que va arribar un moment que vaig pensar que segur segur que no m'agradaria. Després, un dia, crec que al facebook (al qual també vaig tardar en caure-hi molt de temps i per sort no m'hi enganxat gens) vaig veure que -oh la la- al Lost del pebrots hi sortia el sr. Fox. I me'l vaig mirar. I ja va estar.
Buscant fotos de Lost he trobat aquesta, que deia que un dels misteris de l'illa era que el sr. Fox perdia el pèl. La veritat és que hi ha tantíssima informació sobre Lost que la cosa que fa por.
Em pregunto jo si aquests actors seran capaços de treure's del damunt l'etiqueta Lost. I si en aquest món de globalització constant, estar units per fenòmens com aquest serà d'aquí uns anys molt normal. Fins fa poc, es deia que la música, l'esport, són coses que van més enllà de les fronteres. La tele també?