Tai chi chuan o on està l'esquerra que no m'entero

Ens hem apuntat a Tai chi. Per què? Doncs perquè els cursos de cuina que hi havia no ens molaven gaire. A mi la cosa aquesta de relaxar-se m'agrada molt, però reconec que és tot un repte. Venir a Dinamarca ja va ser en part una manera de deixar enrere moltes de les coses que em tenien en un estat de considerable histèria mental controlada i desmitificada amb un somriure diari. El cas és que aquest país ha fet que em plantegi moltes coses, entre les quals, que ser anònima és un punt d'inici relativament fàcil per prendre's les coses amb força més clama. Així que Tai chi chuan, per què no?

Jo em pensava que això de moure's a poc a poc donaria calma interior i el que m'ha donat és un mal de cap, de turmells i de genolls que Déu n'hi do. Val a dir que és el primer cop a la meva vida que ho faig. Però ja estic cagada. És que resulta que jo tinc una part del cervell que no em funciona gaire. Em costa una autèntica barbaritat imitar o fer coses que impliquin una coordinació amb la part esquerra del meu cos. Per exemple, sovint, quan pujo les escales, em quedo paralitzada i no sé seguir -durant 2 segons- perquè el meu peu esquerre no sap on posar-se -és molt fort ja ho sé-. O sigui que imagineu-vos tenir a un senyor d'aquests yoguis que parlen com si ja haguessin nascut calmats movent-se i explicant que mentre la mà esquerra no sé què la mà dreta no sé què i girem la cama cap al nord-oest en un angle de no sé què més. Per flipar. Perquè és clar, aquest bon home ho explica tot de cara a nosaltres, però jo m'haig d'imaginar que ho haig de fer al revés, i cagada pastoret, perquè se'm lia un bloqueig mental que m'haig de repetir constantment on està la dreta i on l'esquerra i no tinc ni tan sols la capacitat de posar-me al seu lloc des del meu. Jo això ho vaig descobrir des de molt petita, però la cosa és que no ho he solucionat perquè no puc, de veritat que no puc.

La meva conclusió és que com que vaig néixer bastant abans d'hora però no vaig estar a la incubadora perquè el senyor doctor va dir que no calia -gran error, senyor doctor- doncs a mi em falten aquests últims minutets al forn, que deu ser quan s'adquireix aquesta habilitat espacial. Per això crec que el Tai chi, per mi és contra natura total. Però com que sóc més tossuda que una mula aniré a torturar al meu prfoe, a veure si amb mi es desespera, i ell es torna una mica més llatí i jo em calmo una mica i aprenc que hi ha dues bandes diferents.
I per cert, si algun dia us xoqueu amb mi pel carrer és perquè jo sempre dels sempres camino per la part més esquerra de la vorera. Tothom va per la dreta, però el meu curs natural és començar a la dreta i acabar a l'esquerra al cap de dos minuts. No ho sé fer millor. Algú que m'ho pugui explicar, això?