torsdag, september 30, 2010

Tai chi chuan o on està l'esquerra que no m'entero

Ens hem apuntat a Tai chi. Per què? Doncs perquè els cursos de cuina que hi havia no ens molaven gaire. A mi la cosa aquesta de relaxar-se m'agrada molt, però reconec que és tot un repte. Venir a Dinamarca ja va ser en part una manera de deixar enrere moltes de les coses que em tenien en un estat de considerable histèria mental controlada i desmitificada amb un somriure diari. El cas és que aquest país ha fet que em plantegi moltes coses, entre les quals, que ser anònima és un punt d'inici relativament fàcil per prendre's les coses amb força més clama. Així que Tai chi chuan, per què no?

Jo em pensava que això de moure's a poc a poc donaria calma interior i el que m'ha donat és un mal de cap, de turmells i de genolls que Déu n'hi do. Val a dir que és el primer cop a la meva vida que ho faig. Però ja estic cagada. És que resulta que jo tinc una part del cervell que no em funciona gaire. Em costa una autèntica barbaritat imitar o fer coses que impliquin una coordinació amb la part esquerra del meu cos. Per exemple, sovint, quan pujo les escales, em quedo paralitzada i no sé seguir -durant 2 segons- perquè el meu peu esquerre no sap on posar-se -és molt fort ja ho sé-. O sigui que imagineu-vos tenir a un senyor d'aquests yoguis que parlen com si ja haguessin nascut calmats movent-se i explicant que mentre la mà esquerra no sé què la mà dreta no sé què i girem la cama cap al nord-oest en un angle de no sé què més. Per flipar. Perquè és clar, aquest bon home ho explica tot de cara a nosaltres, però jo m'haig d'imaginar que ho haig de fer al revés, i cagada pastoret, perquè se'm lia un bloqueig mental que m'haig de repetir constantment on està la dreta i on l'esquerra i no tinc ni tan sols la capacitat de posar-me al seu lloc des del meu. Jo això ho vaig descobrir des de molt petita, però la cosa és que no ho he solucionat perquè no puc, de veritat que no puc.

La meva conclusió és que com que vaig néixer bastant abans d'hora però no vaig estar a la incubadora perquè el senyor doctor va dir que no calia -gran error, senyor doctor- doncs a mi em falten aquests últims minutets al forn, que deu ser quan s'adquireix aquesta habilitat espacial. Per això crec que el Tai chi, per mi és contra natura total. Però com que sóc més tossuda que una mula aniré a torturar al meu prfoe, a veure si amb mi es desespera, i ell es torna una mica més llatí i jo em calmo una mica i aprenc que hi ha dues bandes diferents.
I per cert, si algun dia us xoqueu amb mi pel carrer és perquè jo sempre dels sempres camino per la part més esquerra de la vorera. Tothom va per la dreta, però el meu curs natural és començar a la dreta i acabar a l'esquerra al cap de dos minuts. No ho sé fer millor. Algú que m'ho pugui explicar, això?

9 kommentarer:

la polita sagde ...

"em falten aquests últims minutets al forn". ets la pera! ;)

jo no sé per què et passa això, no et puc ajudar. hi ha una cosa que és la lateralitat creuada, però crec que consisteix més a confondre dreta i esquerra, no que et passi això de les escales o del carrer (lo que comentàvem de la croqueta potser també??). jo crec que quan hagis fet més dies de classe ja no et passarà. nosaltres, a flamenc, hem arribat a un punt en què la profe diu: "comencem amb l'esquerra", i totes (TOTES) comencem amb la dreta, profe inclosa. i la mar de compenetrades, tu!

NUR sagde ...

Jo tb tenia la lateralitat creuada, i dona molts problemes sobretot academics, però crec que no és el teu cas.

pati di fusa sagde ...

hosti carol, quin riure!!! :D
un 10 per aquest post humorístic que ens has brindat!
em sap greu si el que buscaves era una resposta al teu dilema. jo no et puc ajudar... a veure si tens més sort amb algú que n'hagi tret més que diversió! (potser el ciutadà, que domina la teoria ;))

manel sagde ...

el tai-chi sembla fàcil pèro no ho es.l'aprenentatge es fa dur,pesat,aburrit.de totes maneres poc a poc quan es van aprenent els exercicis la cosa es torna gratificant.no crec que la situació personal que expliques t'impideixi avançar.t'en sortirás, segur.

Carolina sagde ...

Ai ai ai, ja veig que us ho preneu de broma eh! :P
Quan encara teníem la nostra facultat a medicina, jo anava al SAF a nadar abans de començar la classe (que jo no sé d'on treia l'energia- i un dia, nadant per l'esquerra em vaig xocar amb una pobra noia que nedava pel cantó que li tocava i em va clavar una bronca monumental i després, cridant em va dir "és que no saps on està l'esquerra i la dreta o què?". I no li vaig contestar perquè vaig pensar, mira, reina, millor no t'ho explico.
O sigui, que conseqüències en té.

Manel, osti, no m'ho pintes gaire divertit eh aixo del tai chi. Farem el que podrem!

Anna Tarambana sagde ...

No ho ha ningú al món amb més problemes de lateralitat que jo! Encara amb 30 anys confonc dreta i esquerra, un desastre! Ara fa 6 anys que practico Tai Chi, he millorat molt! Al principi sempre costava seguir el moviments perquè posava la mà o el peu contrari, però tot és qüestió de pràctica!!! Tot i que, jo tinc un avantatge: a la meva classe ens posem tots de cara a un mirall de paret gegant, per tant és molt fàcil seguir els moviments! Sort, no et desanimis!

Carolina sagde ...

Ooooh, com m'agrada llegir que es pot millorar, Anna!
Ara que sis anys són anyets eh... esperem que tardi una mica menys ;)

C. sagde ...

Em pensava que anaves a fer un post de política! Sembla que això de confondre esquerra i dreta és força comú, darrerament :)

Ciutadà K sagde ...

ai, ja em sap greu, ja el pitorreig general que has provocat, Carol, però la forma d'explicar-ho tenia el seu punt humorístic, eh????

Ai, la Pats invocava al Ciutadà, perquè és llicenciat en psicologia, saps??? però em sap greu, no tinc cap solució que no vagi més enllà de la lateralitat... el fet de nèixer abans d'hora té força pes, certament!

Tot i això, el cervell té el do de l'adaptació i disposa de plasticitat suficient per a que ho superis i siguis la Reina del Tai Chi, temps al temps!!! .... ànims!!! :)