Fa uns dies em vaig comprar aquest diari, el de color vermell. M'agrada això dels diaris però no m'agrada la pressió d'haver-me de recordar que haig d'escriure al diari, de manera que aquest és perfecte. Si mireu l'enllaç el podreu fullejar una mica. Hi ha preguntes simples i ximples. Però és suficient. Poter tenir un diari és com una mena de avaluació constant, no ho sé. Jo tenia un diari que la filla de le meva veïna em va regalar crec que per la meva comunió (sí, sí, molt fort que hagi fet la comunió, ja ho sé, què hi farem). Era molt lleig, amb una tapa de color marbre que feia efecte marbre, i durant la meva dolescència hi escrivia molt. Els meus pares, i m'atreviria a dir més pare que mare el llegien, de manera que vaig deixar d'escriure-hi i em vaig jurar i perjurar que jo mai llegiria les coses dels meus fills.
Les agendes m'han servit molt de diari, hi he escrit notes, poesies, dibuixos i més o menys tot el que se m'ha passat pel cap, coses tristes i coses bones, i en guardo encara moltes. L'altre dia mirava una agenda que m'agradava molt i que vaig comprar a Londres, i me n'adono que abans era molt productiva, agenda-ment parlant.
A Dinamarca les coses es planegen amb molt de temps d'antel·lació. Per exemple, alguns m'han demanat si ja m'he pensat i escrit què vull per Nadal. I fa un mes vaig rebre una invitació per una festa a mitjans de novembre. Com que tothom planeja tant, hi ha poc espai per improvitzar i les agendes van totes carregades, la meva també.
També tinc una agenda mental de capacitat limitada, que sovint confon conceptes, dies i hores, però que per sort és capaç de recordar coses importants.
Si sou una mica artistes i us ve de gust donar explicacions a un llibre de com ha estat el vostre dia, els Keels són la repera.
4 kommentarer:
ostres, ara m'ha vingut un flaix: jo tenia un àlbum de la comunió igual de lleig que el teu diari, amb aquest efecte marbre, també.
Aquests àlbums de què parleu eren prou bon motiu per a no fer la comunió (ei, jo també la vaig fer!). A mi a casa em llegeixen el blog, que és una mica com si et llegissin el diari. Durant un temps també me'l llegien a la feina. 2 plantes. Uf, quina pressió!
I qui no ha fet la comunió de la nostra generació, eh?? Jo, fins i tot, he fet la Confirmació ... total, per a acabar ateu total !!! :P
A mi, això del diari no m'ha atret mai... i mira que sóc acumulador, col·leccionista i amb un lleuger toc de Síndrome de Diògenes, eh??? però em venia com una mena de mandra ... el que sí que faig des de fa 30 anys (!!!) es retallar els articles de premsa que m'interesen ....
bona tarda ...
uf, també comparteixo aquest gran regal de comunió, ehem... quanta originalitat, no?
però mira, m'alegra compartir el tema de les agendes convertides en diari. jo en guardo unes quantes atapeïdes d'escrits, dibuixos i tota mena de gadgets enganxats. semblen més aviat un libro gordo de petete.
i per més que ho intento, no aconsegueixo donar ús d'agenda a les agendes. m'estimo més confiar en el meu caos mental! :p
m'apunto això dels keels! "m'agrada", que diria el feisbuc. ;)
Send en kommentar