Traumes fora

Avui parlava amb una amiga psicòloga i psicoterapeuta sobre traumes. Ha acabat una especialització de tres anys sobre això mateix, i m'explicava coses fantàstiques sobre la ment i les emocions. Ella mateixa va passar una situació extremadament traumàtica quan tenia 8 anys i que va esborrar de la seva ment fins que va començar a fer aquests estudis, i així, sense esperar-s'ho, al cap de 35 anys, va recordar-ho tot.

Sembla ser que els traumes no superats són comparables a certs tipus de càncer que van apoderant-se de la nostra part sana. Corrompen les nostres emocions i la manera de relacionar-nos amb el món exterior, i poden passar molts anys fins que veuen la llum.

Moltes de les persones que pateixen traumes seriosos no en són del tot conscients, i algunes de les persones que els provoquen, si són traumes lleus, tampoc. Evidentment hi ha traumes especialment seriosos i traumes que no ho són.

És cert també que sovint, quan pensem en certes coses que algú important en les nostres vides ens va dir, certes actituds que ens han marcat d'una manera negativa no arriben a ser mai acceptades per la persona que les va fer o dir com a tals, cosa que ens deixa en una situació extremadament vulnerable, perquè les que per a alguns són tonteries, per a d'altres són coses que mai nés no oblidaran.

Superar traumes no és cosa fàcil. Però la part física del nostre cos, que sembla que no entén de passat, present o futur, hi ajuda molt. Tan de bo tots puguéssim resoldre aquestes creus que portem al damunt, algunes més pesades que d'altres. Tan de bo l'estiu sigui inspirador per a tothom.