mandag, juni 28, 2010

Traumes fora

Avui parlava amb una amiga psicòloga i psicoterapeuta sobre traumes. Ha acabat una especialització de tres anys sobre això mateix, i m'explicava coses fantàstiques sobre la ment i les emocions. Ella mateixa va passar una situació extremadament traumàtica quan tenia 8 anys i que va esborrar de la seva ment fins que va començar a fer aquests estudis, i així, sense esperar-s'ho, al cap de 35 anys, va recordar-ho tot.
Sembla ser que els traumes no superats són comparables a certs tipus de càncer que van apoderant-se de la nostra part sana. Corrompen les nostres emocions i la manera de relacionar-nos amb el món exterior, i poden passar molts anys fins que veuen la llum.
Moltes de les persones que pateixen traumes seriosos no en són del tot conscients, i algunes de les persones que els provoquen, si són traumes lleus, tampoc. Evidentment hi ha traumes especialment seriosos i traumes que no ho són.
És cert també que sovint, quan pensem en certes coses que algú important en les nostres vides ens va dir, certes actituds que ens han marcat d'una manera negativa no arriben a ser mai acceptades per la persona que les va fer o dir com a tals, cosa que ens deixa en una situació extremadament vulnerable, perquè les que per a alguns són tonteries, per a d'altres són coses que mai nés no oblidaran.
Superar traumes no és cosa fàcil. Però la part física del nostre cos, que sembla que no entén de passat, present o futur, hi ajuda molt. Tan de bo tots puguéssim resoldre aquestes creus que portem al damunt, algunes més pesades que d'altres. Tan de bo l'estiu sigui inspirador per a tothom.

6 kommentarer:

NUR sagde ...

Uff , la em Que Penso tinc uns Su Quant ?

NUR sagde ...

escolta Carol, qin lio no, posar-te un comentari, pq?

carol vikinga sagde ...

Perquè estic farta dels comentaris anònims, Nur. Em spa greu! M'encanta que la gent escrigui, però no que em deixin anònims, m'agrada saber qui és que parla, sigui el que sigui el que hagi de dir.

NUR sagde ...

es una prova!

Ciutadà K sagde ...

Ah! jo pensava que ho feies per l'spam ... a mi, un spammer nipó m'obligà a moderar els comentaris ...

Buf! aquest post fa por, eh? no tant pel tema i els traumes explícits i conscients, sinó per aquells que figura que tenim però no coneixem ... aquesta part amagada, oculta i que ens marca i condiciona és que fa més neguit ... ai, ara hauré de fer introspecció ... :S

neska polita sagde ...

jo estic llegint bastant sobre els traumes aquests que hi són però no en som conscients. és dur trobar-los, però és més dur que hi segueixin sent i et condicionin moltes actituds i moltes relacions. hem d'aturar-ho! el camí és llarg i sovint duret, té parts molt tristes però parts que et fan créixer molt. espero que el resultat sigui molt positiu.