Del dibuix al làser

Ahir vam anar al British Museum a veure una exposició preciosa, Italian Renaissance Drawings, amb esbossos d'artistes com Michelangelo, Leonardo o Andrea del Verrochio. El museu ha fet aquesta exposició junt amb el Museu Uffizzi de Florència i alguns dels esbossos i les pintures finals no havien estat mai juntes des del moment de la seva creació, fa uns 600 anys.

Jo sóc una gran fan de Leonardo i en general de la Renaixença, però especialment els dibuixos i estudis fets durant aquesta època em semblen molt especials, tant, que les pintures acabades al costat gairebé desllueixen. El dibuix, en qualsevol de les seves tècniques, llapis, carbó, punta de plata o la que sigui, permet aconseguir una delicadesa única, que em costa de veure en les pintures acolorides.

Fa mal pensar que la majoria d'artistes van cremar la majoria dels seus esbossos, que només utilitzaven com a guia per a la pintura final. Alguns s'han salvat, i d'alguns artistes se'n conserven fins i tot, els books amb els que intentaven vendre les seves habilitats als patrons. Aquest dibuix, per exemple, pertany a un book amb imatges d'animals. Leonardo en té moltes amb gats, que també són molt bonics, però aquest em va agradar molt pel color blau i la simetria del dibuix. En persona es pot apreciar com el pèl del pinzell deixa un traç com si fos el pèl de l'animal.

El mateix dia però unes quantes hores més tard vaig veure aquest video, també molt bonic (glorious, que no paraven de dir a la conferència sobre l'exposició anterior) una projecció amb làser feta en un edifici, que és un anunci de Samsung i que em va fer pensar en com ha canviat tot, i en la importància de saber valorar-ho tot al seu temps. Perquè les dues coses són impressionantment belles.