Aquesta nit anem a sopar a casa del Mads i la Mireia, o sigui, els Mortensen-Serra. Aquestes 4 persones signifiquen tant per mi, que han passat a ser d'alguna manera part de la meva família. Així ho sento jo, i confesso que és un sentiment molt luxós. Perquè els conec des de fa menys de tres anys i ocupen un lloc privilegiat a la meva maleteta sentimental. Les han passat de tot colors, i aquí estan els 4, en unes fotos precioses, a casa seva. I me n'alegro tant, de que somriguin com ho fan, perquè són d'aquella mena de persones a qui desitges de tot cor tota la felicitat del món. A casa seva hi estic com a casa meva. Suposo que hi té a veure que durant unes setmanes casa seva va ser, de fet, casa meva. Però no només això. Els he vist créixer als quatre, no només a les nenes, sinó també a ells, com a parella i com a persones. I són una explosió de colors. Són com un oasi enmig de caos de vida que porto. I em sento extremadament privilegiada de poder tenir-los a prop i compartir camí amb ells.
No em digueu que no són unes fotos meravelloses!
10 kommentarer:
Sí, les fotos son molt maques, en aquest cas no és mèrit de la fotògrafa...
Òsti, com ha crescut la Carla, em costa reconeixer-la a la foto! I la Mila és molt xirronxineta :-D
Petons als quatre de part meva, espero que aviat coneixin a la Valentina :p
Bon cap de setmana!
Jo,nena.A tú ,un dia, el món de les emocions s'et menjará viva.Enhorabona per aquest sentiments,i que passeu tots plegats un bon cap de setmana.
ostres, tu, vesteixen a conjunt mare i filles i làmapara! ;) són unes fotos molt alegres! segur que us regaleu moments preciosos mútuament.
bon cap de setmana, vikinga!
Méstàs dient drama queen, Manel?! ;)
Per cert, que les fotos les ha fetes un fotògraf professional, no jo eh!
Les fotos són xulíssimes, transmeten molta vida!!! Quin luxe, gaudir d'amistats així :D
No,no, drama queen,no.Pèro aixó de dir:"Són com un oasi enmig del caos de vida que porto" ,indica canalització cap un cert afany de refugi, ¿o no?.I que vols que et digui,aixó del caos no m'agrada gens,es com parlar de disturbi,descontrol, pèrdua de brújula, pertorbació.El que si que m'agrada es que estimis tota aquesta "explosió de colors",i per suposat també el "oasi".
Sí, sí, la meva vida és una mica així com la descrius. Però no passa res! De vegades cal perdre el control de tot plegat per tornar-lo a agafar amb calma.
M'agraden molt les fotos, però les ha fet el mateix que fa el cataleg d'Ikea??, si es colessin pel mig , jo no ho notaria!!
;) Smuacks!!!!
Ja,ja,ja,ja NUr, ets la pera !!! (i això no vol dir que no tinguis raó, també!)
Les fotos són precioses i transmeten kilos d'emocions... però allò bonic de veriat són les teves paraules, Carol, és un honor que algú et digui paraules com les que tu els hi dediques ... quin goig!
Send en kommentar