torsdag, april 15, 2010

Cintes

Hi havia una vegada una cosa que es deia cinta de cassette. Durant la meva infantesa i adolescència, quan les coses bones eren simplement bones i no calien que fossin perfectes, les cintes van ser molt importants. Tenien molt d'encant, perquè la cinteta marró sortia cada dos per tres, i les havies de cuidar i tractar amb tacte, i cargolar-les amb els dits una altre cop. A casa, els meus pares, i especialment la meva mare, tenien cintes comprades i cintes que ells mateixos gravaven, que eren les millors. A les cintes gravades hi havia la cançons més hit del moment, totes encadenades les unes amb les altres com un spaghetti llarg. Si no calculaves bé, l'última cançó quedava partida entre la cara A i la cara B. Fer una bona cinta era tot un art, perquè sovint, quan fins i tot tenies la cinta preparada per només apretar el rec, hi havia la possibiltat d'escoltar la falca de la ràdio, o sigui que fer una cinta sense falques, comentaris del locutor i amb cançons xules era com pujar a l'Everest.
Jo tinc tot el dia al cap una cançó d'una cinta, d'una de les últimes cintes potables que vaig gravar abans de l'arribada del cd. I sé la cançó que venia abans i la del darrere, però recordo poc més. Em faria molta gràcia poder-la escoltar un altre cop.

10 kommentarer:

pati di fusa sagde ...

quina dosi de nostàlgia, carol! encara recordo com corríem per pitjar el "pause" abans que saltessin els anuncis o el locutor! quins bunyols de gravacions més entranyables... :)

per cert, per les coloraines i les flors de baix, diria que sí que us ha arribat la primavera, no? ;)

òscar sagde ...

Gravar cintes des de la ràdio, esquivant les paraules o falques publicitàries del locutor/a de torn, era tot un art.

Les conservo totes però, en canvi, :) ja no tinc cap suport on escoltar-les.

Eulàlia sagde ...

ei,
aiss si, jo encara en tinc un bon piló de guardades... quins records...

Mónica sagde ...

;_)
Demà mateix et telefono i me la cantes, a veure si jo també la recordo...
Petons nostàlgics.

Tu, jo i l'Otis sagde ...

El nostre fantàstic Opel Astra encara va amb cintes de cassette... és tota una relíquia! Les cintes de barreja són les millors, especialment la titulada "La cinta del cotxe".
A part d'aquestes, crec que les últimes cintes que vaig fer anar van ser les de les classes d'interpretació de la facultat... però aquestes no em porten una nostàlgia tan "nostàlgica"... més aviat tírria...

Anonym sagde ...

a veure si trobeu algun model dels que teniem, això és pura nostàlgia.

http://www.tapedeck.org/

twistedglobe sagde ...
Denne kommentar er fjernet af en blogadministrator.
NUR sagde ...

nosaltres alcotxe encara funcionem en cintes, i els meus nenes canten les cançons del poti-poti , les recordeu?

neska polita sagde ...

hola, guapa!

això ho veig ara! mon pare, quan la cançó no cabia a la cara A, feia un fade out i la tornava a copiar a la cara B, aquest segon cop sencera. a mi em passa que quan escolto cançons d'aquella època em ve de seguida la que tenia grava a continuació i la canto, no et passa, a tu? i llavors m'adono que ara amb els mp3 no passa, això, que les pots fer aleatòries i tot.

Ciutadà K sagde ...

Ui, benvolguda Carol, com se m'ha passat aquest post tan estupendo... ai, els cassettes i la nostàlgia, d'això en parlo avui a Ciutadà K ... com deia la Nur al cotxe encara escoltem cintes i a casa tenim un reproductor, també.... en tenim moltíssimes !!!

sí, som un nostàlgics 'carrozones', però és que el Ciutadà K encara escolta vinils; una altra meravella que no podem oblidar !!

Bon dia a can Carol!!!