Max and Mary

D'amics n'hi ha de tota mena: de bons, de dolents, dels que et penses que són bons i resulta que no, dels que són més que amics i no saps com definir-los, de casts i purs, dels que no ho són, dels que es creuen bons perquè de tant en tant et diuen 4 paraules, dels que retrobes amb els anys, dels que són com germans, dels que vénen i van, en fi, hi ha amics per a tots els gustos.

Ahir vaig anar a una conferència sobre ateisme a Oxford, una conferència de les complicadetes de seguir, i de tot plegat em vaig quedar amb que estaria bé que hi hagués una mena de cosa no anomenada religió, que professés valors com els que sorgeixen per exemple, de l'amistat.

I fa un parell de setmanes vaig veure aquesta peli fantàstica i preciosa que podeu veure si us agrada l'animació. És una peli de plastilina, amb un humor i una dolçor espectaculars. Us diria que no us la podeu perdre, però com que aquesta setmana porto molt posat al cap això de que més és menys i de que escollir entre mil coses provoca estrés i ansietat, no us ho diré. De fet, si us la perdeu, no passarà res.