Llegeixo al diari que el govern ha decidit reconèixer la injustícia de la condemna a Miguel Hernández durant el franquisme. Arriba 68 anys tard, però almenys, arriba. Venim d'un lloc que comença a parlar d'alguns tabús fantasmagòrics que encara viuen molt presents entre tots els qui formem part d'una mateixa vivència. Parlar-ne està bé. És enormement trist haver de llegir al diari reconeixements post-franquistes. La meva generació oblida sovint que la dictadura no va ser fa tres segles sinó fa 35 anys. I els reconeixements, tot i que tristos i amb molt de retard, sempre donen dignitat i justícia. Espero que en els propers anys hi hagi molts reconeixements, molta llei de memòria històrica i més debat sobre el tema. Que se'n parli, que la gent ho llegeixi, que n'aprenguem alguna cosa.
A mi m'agraden molt les poesies d'aquest senyor. Però també em posen molt trista, perquè me l'imagino allà mateix, a la presó, escrivint les Nanas de la cebolla, en un món sense sentit, patint constantment, i tot i així, escrivint poesies tan precioses com les que va escriure.
Us deixo amb una poesia de El rayo que no cesa:
Como el toro he nacido para el luto
y el dolor, como el toro estoy marcado
por un hierro infernal en el costado
y por varón en la ingle con un fruto.
Como el toro la encuentra diminuto
todo mi corazón desmesurado,
y del rostro del beso enamorado,
como el toro a tu amor se lo disputo.
Como el toro me crezco en el castigo,
la lengua en corazón tengo bañada
y llevo al cuello un vendaval sonoro.
Como el toro te sigo y te persigo,
y dejas mi deseo en una espada,
como el toro burlado, como el toro.
y el dolor, como el toro estoy marcado
por un hierro infernal en el costado
y por varón en la ingle con un fruto.
Como el toro la encuentra diminuto
todo mi corazón desmesurado,
y del rostro del beso enamorado,
como el toro a tu amor se lo disputo.
Como el toro me crezco en el castigo,
la lengua en corazón tengo bañada
y llevo al cuello un vendaval sonoro.
Como el toro te sigo y te persigo,
y dejas mi deseo en una espada,
como el toro burlado, como el toro.
2 kommentarer:
Sí, és necessari, imprescindible que no oblidem i que se'n parli obertament... hi ha tantes coses callades, soterrades!!
M'ha encantat la teva expressió de:"en un món sense sentit" ... perquè penso que viure allò devia ser ben bé aquest sentiment... i que puguin sortir poemes tan bells enmig de tant desgavell!!
No hi ha rés pitjor que haver viscut en un país sesne llibertats,encorat amb tòpics, repressions, i eufemismes;"sindicato vertical,representación por el tercio familiar, destino en lo universal,por el kimperido hacia Dios"etc.. .Sortosament l'ánima lliure dels poetes persistia.
Send en kommentar