fredag, februar 05, 2010

Sembla que no anem bé

El meu amic m'obre la porta i em diu: no podem quedar, el món se'n va a la merda.
Què dius ara! -li dic jo, una mica confosa. El meu amic és inversor, un inversor jove però de força prestigi, i té molts clients d'arreu del món que li confien molts molts molts diners. Fa una setmana em va dir que les coses no estaven bé. Avui em diu que si Espanya no es declara en bancarrota serà un miracle. Sembla que el mercat ha dit prou. Que ningú no vol invertir en un país tan endeutat, i que si els calés no entren, els calés no surten. Sembla que tots els símbols de la borsa que no entenem però que ell sí auguren coses mot dolentes. Li dic si ho pot saber del cert. Em diu que no, però que també va dir fa tres anys que les coses anirien molt malament, quan encara no teníem la punyetera crisi, i que tothom reia quan l'escoltaven.
I després em mira, i en veure'm tan preocupada riu. I em diu que no hi pensi, que segur que és una conclusió exagerada. Que en realitat és molt emocionant.

I jo surto per la porta i penso que emocionant i uns collons. Que ja sé que el meu amic no dormirà els propers dies, que ha de ser terrible saber amb antelació què passarà, però no saber-ho mai del cert. Que jo no podria tenir la responsabilitat de jugar-me milions. Que en tinc prou amb estressar-me amb les foteses de la meva vida diària. I que no sé si el que diu acabarà per passar o no, però passi o no, el cert és que l'economia ibèrica està tocada de mort.
I no és broma. I no sé com encaixar una notícia tan bèstia.

Foto (que podeu veure en gran): edifici de la borsa de København = Copenhaguen

9 kommentarer:

pati di fusa sagde ...

ho sentia aquest matí a la ràdio, i realment fa por. i també penso que "emocionant, i uns collons".

Unknown sagde ...

Sí, és terrible. Jo agafo cada dia el metro per venir al despatx i feia anys que no veia tanta gent demanant, fa peneta i por. L'altre dia va entrar al vagó del metro un paio bastant jove, amb un karaoke portàtil i un micro i va començar a cantar "por el amor de una mujer..." del Julio Iglesias. La situació era taaaaan absolutament esperpèntica i tothom amb cares llargues perquè era a primera hora del matí, abans d'entrar a treballar. No sé, a mi em van entrar unes ganes de plorar, que menys mal que el metro va arribar aviat a la parada on baixava, jope.
Bon cap de setmana!

Unknown sagde ...

Per cert, què tal aquest llibre del Murakami?
Petons.

Nur sagde ...

Carolina!!! no m'espantis!!!!
Que jo tinc tres botigues que aguanto amb DEu i ajuda d'algu mes!!!!!!
No puc baixar mes les vendes que si no m'efonso!!!!!!
Mira, jo crec que el sentiment de crisi esta baixant, que ens estem acostumant , a la nova situació.
hi ha coses que no entenc, avui deia que el Santander, no se quans milions de benefici, com cuadra?
No se..... ens en sortirem??
Si!!! I tant!!!(Bob el manetes)

Carolina sagde ...

Doncs em sap greu eh, Nur, però ja et pots espantar, ja.

http://www.elpais.com/articulo/espana/volantazo/recuperar/credito/elpepuesp/20100207elpepinac_1/Tes

manel sagde ...

A veure:Obviament el teu amic inverssor té sens dubte les sevas raons,i no dubt-ho que poderosses.Ara bé;una cosa es la problemática inverssora que no crec que agafi a totes les clases socials ni molt menys ,(problemática inverssora que moltes vegades va per un cantó i els problemes de la gent per un altre),i l'altre cosa es el dia a dia dels èssers humans que en general,obviament, es troba afectat per la crisi generalitzada.Pèro, al Estat Espanyol ,a on els interessos económics están fortament vinculats als interessos internacionals sobretot de la U.E.,de cap manera hi pot arribar l'Apocalypsi.Es guanyará més, es guanyará menys,menjarém arrós en lloc de productes més cars, pèro es continuará vivint,i tard ó d'hora es produïrá la recuperaciò.Els fets mundials son ciclics ,els inverssors guanyarán menys diners,pèro ens en surtirém.

Ciutadà K sagde ...

Sort de Manel, eh??? gràcies senyor per donar-nos una mica de tranquil·litat ... no serà una estratègia antipànic, no??? :P

A mi el que em fa ràbia de tot plegat és que ens dediquem a linxar al govern actual (i que consti que no sóc pas socialista però molt menys 'pepero') quan no valorem que:
- es tracta d'una crisi mundial.
- fa força anys que estem vivint del 'cuento' de la construcció
- fos qui fos el que estigués al govern no se'n podria sortir ni d conya!!!

bona tarda a can vikinga!!

Nur sagde ...

Gracies Manel!!!!!!! M'has tranquilitzat, jo no vull invertir!!!!! Nomes vull menjar arros!!!!!
gracies!!

Nur sagde ...

Gracies Manel!!!!!!! M'has tranquilitzat, jo no vull invertir!!!!! Nomes vull menjar arros!!!!!
gracies!!