Sembla que no anem bé

El meu amic m'obre la porta i em diu: no podem quedar, el món se'n va a la merda.

Què dius ara! -li dic jo, una mica confosa. El meu amic és inversor, un inversor jove però de força prestigi, i té molts clients d'arreu del món que li confien molts molts molts diners. Fa una setmana em va dir que les coses no estaven bé. Avui em diu que si Espanya no es declara en bancarrota serà un miracle. Sembla que el mercat ha dit prou. Que ningú no vol invertir en un país tan endeutat, i que si els calés no entren, els calés no surten. Sembla que tots els símbols de la borsa que no entenem però que ell sí auguren coses mot dolentes. Li dic si ho pot saber del cert. Em diu que no, però que també va dir fa tres anys que les coses anirien molt malament, quan encara no teníem la punyetera crisi, i que tothom reia quan l'escoltaven.

I després em mira, i en veure'm tan preocupada riu. I em diu que no hi pensi, que segur que és una conclusió exagerada. Que en realitat és molt emocionant.

I jo surto per la porta i penso que emocionant i uns collons. Que ja sé que el meu amic no dormirà els propers dies, que ha de ser terrible saber amb antelació què passarà, però no saber-ho mai del cert. Que jo no podria tenir la responsabilitat de jugar-me milions. Que en tinc prou amb estressar-me amb les foteses de la meva vida diària. I que no sé si el que diu acabarà per passar o no, però passi o no, el cert és que l'economia ibèrica està tocada de mort.

I no és broma. I no sé com encaixar una notícia tan bèstia.

Foto (que podeu veure en gran): edifici de la borsa de København = Copenhaguen