Teranyina literària

Torno d'Oxford emborratxadíssima de Colleges. És que n'hi ha molts, 38! I no és que Oxford sigui precisament una ciutat gran, així que Oxford és i existeix per als Colleges, que tot s'ha de dir, són magnífics. La veritat és que Oxford és espectacular, i em fot una ràbia, perquè ja que és el motiu pel qual estic més sola que una mussola i la ciutat a la que vaig dir "no, gràcies, em quedo a Copenhague", home, doncs podria ser espantosa, no? Doncs no, és una ciutat de conte de fades, i mai millor dit. Molts dels autors dels contes més fantàstics han viscut i estudiat a Oxford i han estat membres d'un College. A Oxford s'hi respira literatura i història, i fins i tot es pot veure en els "grotescs", que no "gàrgoles", que són coses diferents. Aquestes cares de vegades són el Dodo o el conill de l'Alice in Wonderland, el lleó Aslan de Narnia, el vaixell de Three men in a boat, el gripau de The Wind in the Willows, o cares de personatges del Senyor dels Anells, els autors dels quals, tots, s'han graduat i/o ensenyat a Oxford.

El College de la foto anterior, que vaig visitar, és si no m'equivoco Exeter College, on els senyors Tolkien i Pullman, entre d'altres, es van graduar. És molt molt bonic, però és que tots ho són, i això que només he vist uns quants perquè la majoria estan tancats al públic.

I a sobre Oxford té llibreries que t'hi quedaries a viure amb plantes i plantes de llibres amb noms d'aquells que te'ls compraries només pel títol i la portada, i clàssics, i edicions antigues, i cafès amb sofàs i muffins i fudges i de tot.

Senyors i senyires viatgers que aneu a Londres: agafeu un bus i en una hora esteu a Oxford (que allà ho pronuncien com a Eeexfooord).