Per damunt

Egipte és de color blau i de color sorra. No sabia que el desert podia estar a tocar de la platja. Ni que les piràmides eren tan enormes. Al Cairo sobra gent, i cotxes, i merda, perquè els carrers estan plens de merda, fins i tot la vora del Nil al seu pas per la ciutat ofereix una imatge una mica aberrant, molt lluny de les que acostumem a tenir al cap. Un altre cop els clixés. Un s'espera trobar-se el glamour de Cleopatra per tots els racons, i la única cosa visible és la pobresa i la gent que se les empesca per treure't peles de qualsevol de les maneres.

Als llocs turístics domina el somriure fals de la gent que treballa als buffets lliures on es deuen malgastar quilos i quilos de menjar als dia mentre les seves famílies es moren de gana. L'excés d'atenció i el servilisme m'han fet sentir realment malament, i no em val gens ni mica l'argument suat de que "almenys així tenen feina".

Anècdota: a Egipte, quan et pregunten d'on ets, no pots dir que ets de Dinamarca, si ho fas, es donen mitja volta o diuen a saber què en àrab. Les caricatures de Mahoma i el govern anti-islamista de l'època Fogh han tingut el seu impacte i les seves conseqüències. O sigui que m'he passat el viatge escoltant a la família del Frej i a ell mateix dir que eren de Suècia. Que racistes que són els egipcis! -he escoltat dir a molts danesos a la platja.

En casa del herrero cuchillo de palo.