la Ràdio

Jo no podria entendre la meva vida sense música. Sempre ha estat una part molt important del meu món, i gran culpa d'això la tenen els meus pares i la meva germana. Sobretot la meva germana, que durant molts anys de joveneta va passejar-se per moltes ràdios. Tant era el seu entusiasme per la música, que un bon dia va començar a fer de tècnica de so a Ràdio Castellar, la ràdio del meu poble, a casa meva coneguda com la Ràdio. I de tècnica de so a locutora i de Castellar a molts altres llocs. Però com la Ràdio no n'hi va haver cap, almenys per mi, que em va obrir un món de gent de totes les edats, que vestien diferent, pensaven diferent i escoltaven de tot, i sobretot, que vivien per la música. Moltes estones havia passat als estudis del carrer Torras, molts dissabtes al matí, embadalida amb tots els botons que tocava la meva germana, entre moltes dedicatòries, i si no recordo malament, fins i tot jo mateixa havia gravat algun anunci. Em feia molta gràcia que els lavabos estaven a la planta de baix, i que si el programa el feia una sola persona, de vegades, o es buscava una cançó llarga, o s'acabava la música i el locutor en qüestió encara estva estirant la cadena.

El cas és que fa uns dies vaig tenir el plaer de ser convidada pels nois de B de Blog, que em van fer una entrevista a través d'aquesta ràdio de la que tinc tants bons records. La Ràdio està des de ja fa anys al carrer Major, i afortunadament és una emissora molt més professionalitzada, amb nou equipament i insonorització. Però veure els discos allà posats em va posar els pèls de punta i em van venir al cap noms i cognoms i cares i músiques de tot aquest món que vaig viure des d'un segon pla durant uns anys.
L'entrevista amb el Fran i l'Edu va ser, com ja he dit en un altre post, la mar de divertida, i el B de Blog em sembla un programa fantàstic. No perquè m'hagin fet una entrevista a mi (que també ;) si no perquè és molt representatiu de la revolució cultural que està vivint el meu poble: gent amb ganes de fer coses que les duu a terme i a sobre les fa bé. Qui diu la Pastora diu el Calissó i qui diu el Calissó diu B de Blog, un programa que repassa la xarxa bloggaire castellerenca, i per mi, una manera molt xula de seguir a molta de la gent que conec.
Us enllaço l'entrevista aquí, i tot i que reconec que em fa una mica de vergonya, m'agrada pensar que tots voaltres a qui no conec podreu, almenys, escoltar la meva veu de bleda :p