mandag, september 21, 2009

Tori Amos


Ahir vam acabar una tarda magnífica al concert que la Tori Amos va donar a l'òpera de Copenhague, un edifici majestuós i polèmoc, construït fa uns anys en una illa, davant del mar.

I avui tinc síndrome Tori, que vol dir que m'han entrat ganes d'escoltar-me totes les cançons seguides d'aquesta dona durant tres dies sense parar. Jo no sé si vosaltres coneixeu la música de la Tori Amos, però si no en sabeu gaire, doneu-vos l'oportunitat, us garanteixo que paga la pena. Virtuosa del piano i amb una sensualitat que omple la sala als 5 minuts, la Tori Amos és com una fada amb un punt de bogeria, suficient perquè pugui cantar cançons amb un ritme frenètic i després cantar ella sola al piano cançons que fan que l'espai s'ompli de papallones, pètals de flors i globus de colors. Quina festa... em vaig sentir bombardejada. No sé si mai heu tingut la sensació despres d'un concert espectacular que ha estat massa pels vostres sentits, i que tornar a la vida real de fora de la sala és fins i tot difícil, perquè allò que has vist, has sentit, has escoltat, gairebé has tocat és massa preciós com per haver de tornar al ciment. Doncs això em va passar a mi ahir, que quan agafàvem el bus-vaixell per tornar a terra ferma, una part de mi no va tornar, i es va quedar allà, a la sala, mirant les papallones.

La Tori Amos ha fet, sempre, experiments amb la seva música. Alguns amb més èxits que d'altres. Els tres primers àlbums són espectaculars, l'últim, una mica massa gris. Us poso una cançó de la Tori Amos, no la més bonica (difícil tria seria) però la que per mi va inevitablement lligada al seu nom. I un altre nom que va sortir ahir a l'escenari, Foy Vance, que va caldejar l'ambient una estona abans. Una mena de John Mayor i Jeff Bucklet del que segur, en sentirem a parlar.

5 kommentarer:

Vero sagde ...

M'has contagiat la síndrome. Feia anys que no l'escoltava and feels good! Quina sort sentir-la en directe!

Laura sagde ...

a mi m'agrada molt, aquesta dona! només tinc un cd seu, crec, i també li trobo el punt de fada boja.

sortir dels concerts amb aquesta sensació no té preu... que duri!!!

Joan sagde ...

Grandiosa la Tori! Va fer un duet espectacular amb el Trent Reznor de Nine Inch Nails (es rumorejava que era el seu manso a l'època).

Per cert, saps quin dia va nèixer la Tori? Igual que un servidor, però amb anys d'avantatge :-)

I saps a quin concert espectacular vaig anar ahir al Palau Sant Jordi? :-)

Més petoooons cap a Vikingland!

Carolina sagde ...

ohhhhhhhh Joan, que cabrón!!!! Què, fantàstic, no?! Aquí va venir també, però els preus eren simplement prohibitius... va tocar al pati d'un castell. I a sobre, happy birthday, no?!
És que pagaria la pena ser la teva nòvia només per anar a tots aquests concerts, jua jua jua!!!
Carai, no sabia que us agradava la Tori, molt bé, molt bé :)

Ciutadà K sagde ...

Ai, no voldria defraudar-la però.... he escoltat molt poc la sr. Amos, tenia una companya a la 'uni' que li encantava, però jo no he donat mai el pas... però ARA MATEIX vaig a fer una recerca l'Spotify per introduir-me en el fascinant món de la Tori... pel que n'explica, té punts de contacte amb la Björk? o he comés un sacrilegi amb la comparació?

vaig a escoltar la Tori Amos en honor a vosté.... :)