A Shortly History of Nearly Everything

Foto: llum del nord a Dinamarca= un munt de partícules electromagnètiques, àtoms i mol·lècules brillant a l'atmosfera. Jesper Grønnen.

El qui em coneixeu força i els que llegiu el bloc amb freqüència, potser sabeu ja que sempre he tingut certes angoixes existencials sobre l'ou i la gallina, on som i d'on venim i el perquè d'aquesta on vivim que dona voltes en una cosa que es diu espai i que no se si entenc gaire. I dic angoixes perquè des de que tinc consciència de mi mateixa són qüestions que m'han angoixat.

Us deixo amb una cita d'un llibre fantàstic, títol del post, de Bill Bryson, que m'ajuda una mica a entendre què soc jo i què faig aquí. A banda de tenir unes il·lustracions fantàstiques, que sempre serveixen de peixet a l'hora de pensar quina edició comprar, es un llibre anti-angoixes xistencials, explicat amb una claredat i un humor brillants. Tot i això, com més gran em faig, mes tinc la sensació que no podrem mai arribar al fons de la qüestió, i que la incertesa, i la sort de ser aquí, ara, escrivint això, per una remota casualitat són només això, una casualitat. El món es una d'aquelles coses que passen molt de tant en tant.
Llibre de lectura obligatòria.

"... If you'd prefer instead to build a more old-fashioned, standard Big Bang universe, you'll need additional materials. In fact, you will need to gather up everything there is- every last mote and particle of matter between here and the edge of creation- and aqueeze it into a spot so infinitesimally compact that it has no dimensions at all. It is known as singularuty. In either case, get ready for a really big bang. Naturally, you will wish to retire to a safe place to observe the spectacle. Unfortunately, there is nowhere to retire to because outside the singularity there is no where. When the universe begins to expand, it won't be spreading out to fill a larger emptiness. The only space that exists is the space it creates as it goes.
It is natural but wrong to visualize the singularity as a kind of pregnant dot hanging in the dark. But there is no space, no darkness. The singularity has no around around it. There is no space for it to occupy, no place for it to be. we can't even ask how long it has been there- whether is has just lately popped into being, like a good idea, or whether it has been there for ever, quietly awaiting the right moment. Time doesn't exist. There is no past for it to emerge from.
And so, from nothing, our universe begins."