O el que deu ser el mateix en català: Home a l'aigua!
Deu ser una de les maniobres que més hem fet aquesta setmana. Si veniu a navegar amb mi, no patiu, que us puc salvar, ja sigui a motor o amb vela. Però millor que no caigueu...
Arribem d'una setmana veritablement esgotadora (sí, una altra) però molt ben aprofitada. Ja som mariners oficials i podem navegar per allà on ens doni la gana. Crec que feia temps que no tenia la sensació d'haver après tant en tan poc temps: seguretat a bord, maniobres especials, normes de circulació al mar, reconeixement de llums a la nit, nusos, com fer un curs tenint en compte el vent i la corrent marítima de dues maneres: de mapa a brúixola i de brúixola a mapa. Molts compassos, i radios, i cordes i veles enormes. I bona companyia a bord. 4 persones més amb qui hem compartit 18 hores diàries en un espai no gaire gran amb somriures i bon humor, fins i tot quan haviem d'estudiar i se'ns tancaven els ulls i ningú no volia fregar, ni recollir. Recorreguts fantàstiscs per la part més sud del país, en illes de noms inpronunciables on el temps sembla haver-se parat, amb casetes tortes de fusta, pintades de colors, i olor de peix i sal i mar. I tres vaixells fantàstics, amb els que hem navegat i on hem viscut durant 6 dies. A la foto de vaixells moderns amb veles plegades, Merengue, Jazz (el nostre)i Tango. Tres preciositats de 41 peus.
Al mar ens vam trobar coses tan fantàstiques com els vaixells més antics de l'armada danesa, que fan un recorregut un cop a l'estiu per totes les illes daneses, els podeu veure a la foto, fan molt impressió de veure i et fan sentir molt petit... i et fan pensar en pirates i tresors. Jo pensava també en els Goonies.
Us deixo amb un video que ve molt al cas, perquè una de les coses més especials de navegar, sobretot a la nit, quan només hi ha foscor i llums dels vaixells, és pensar que a sota teu hi ha tot un món, enorme, desconegut, misteriós, ple de vida. I que navegant pots sentir-te una mica mes a prop d'això, de la vida, en estat pur.
Proper objectiu: concert dels U2 a Suècia d'aquí uns dies (en tren). Estem que no parem :)
5 kommentarer:
Ohhh, què bonic, què interessant i què enriquidor... tot això que ens expliques, Carol...
I el vídeo que has 'amagat' entre el text és fantàstic... te'l robo per a penjar-lo a can Ciuatadà K... quines imatges més impactants...
(OOOOOOOOHH i U2 !!!! què guai i quina enveja.... )
Estem que no parem, eh??? :P
jo no puc veure el vídrio, nye.
encara no has explicat com feu la caca a alta mar, carol vikinga! :-P
per cert, el títol del teu post m'ha fet pensar en una peli del kurt russell i la goldie hawn que es titula igual, i ell és fuster i li fa un sabater per a un vaixell, perquè ella és rica i gilipolles, i llavors cau per la borda i perd la memòria i ell li fa pensar que són marit i muller i li fa fregar els terres i tal, per venjar-se, perquè quan li fa el sabater ella es porta molt malament amb ell. però després s'enamoren i tal.
ah, jo ,l'he vista aquesta polita.
A alta mar no es fa caca.
Que sí que es fa caca, va explica-ho!
Vareu passar per Ærø? És la illa d'on ve la Gitte i és tal qual ho l'has descrit.
Sí, sí, vam estar-hi un dia, és molt bonic, ara que la pobra es devia avorrir molt d'adolescent, no?!
Send en kommentar