Sr. Mickey Rourke...

...que diria el meu estimadíssim Ciutadà K.
Jo no us explicaré la seva vida ni la seva carrera, com faria ell, però us diré que fa un paperàs a The Wrestler, i que tot i que s'ha convertit en una cara monstruosa després de tanta boxa i tanta cirurgia plàstica, ho fa molt però que molt bé.

La peli té un inici durillo, i en alguna ocasió vaig voler tapar-me els ulls, però paga la pena aguantar, perquè a banda de cops i ferides, hi ha una història fantàstica, però molt trista. Molt. Me'n vaig anar a dormir trista, tristíssima. El seu personatge és tan decadent, i tan real... una peça de domino falla i tot se'n va a la merda, i per molt que vulguis, i per molt que intentis veure altres perspectives, canviar l'angle de la teva vida, la veritat és que de perspectives no n'hi ha. I les coses són com són. I coi, és molt trist.
I la peli està plena de paralelismes igual de tristos: la indústria de la carn. La dels lluitadors, i la de les ballarines d'striptease. I ell, al final, un tros de carn que ven carn. I és clar, al final el pobre no pot més, jo ja l'entenc, ja.
En fi, que és trista a matar, però que us la recomano molt.
I si us plau, als cirurgians plàstics ja se'ls demana algun certificat abans d'agafar el bisturí?