dualitat

Em deia el Frej, acabada d'arribar de l'aeroport, que quan arribo d'allà, faig olor a Spanien. Que no sap si és el xampú, o el sol, o què, però que faig una olor diferent de quan estic aquí. I em venia el cap una imatge de la Caro-allà i la Caro-aquí el dia després, en una entrevista amb el meu contacte a Kvinfo.

Kvinfo és una organització de dones per a dones immigrants, que vol donar suport i ajudar a les dones immigrants vingudes a Dinamarca, sobretot pel que fa a trobar feina i endinsar-se en la jungla del mercat laboral danès. I per això, et busquen un mentor a mida, algú amb un context semblant al teu que vulgui ajudar-te. I mentre responia les preguntes de la noia, que em preguntava sobre les meves frustracions, era la jo d'aquí, frustrada, cansada, sense autoestima ni confiança en si mateixa, ignorada, invisible, incompresa. I pensava que dos dies abans era la jo d'allà.
Ja no sé en qui m'estic convertint, ni com tot pot ser tant diferent després de volar tres hores.

En qualsevol cas, sembla que els sentiments són comuns a tota la resta de dones que entren a l'associació amb la mateixa desesperació que jo. I felicito iniciatives com aquesta. Perquè sentir que algú, enmig de tot aquest mar, t'ofereix un cop de mà sense esperar res a canvi es ja, sense ni tan sols haver-nos vist, com una abraçada d'aquelles que duren dos minuts quan més les necessites.
Espero que la meva mentora tingui paciència, i que em pugui escoltar i donar consell, tant a la part blanca, com a la negra. A veure si d'una vegada, les dues aconsegueixen conciliar-se.