mandag, juni 01, 2009

circ mediàtic?


Escric aquest post ràpid, probablament encara sota els efectes d'aquest llibre. Llegeixo al diari que un avió que viatjava de Rio a París a desaparegut amb més dues-centes persones a bord, i m'escandalitzo, i penso en els últims instants d'aquestes persones (a qui jo dono, per mortes, digueu-me catastrofista), i m'entra una pena profunda.
I després llegeixo una altra notícia, i després llegeixo que va morir la única supervivent del Titànic, i que no sé quins actors van aconseguir donar-li diners perquè la dona, la única supervivent del Titànic, pugués viure en condicions els últims anys de la seva vida. I aleshores ja no em fa tanta pena, mira. Perquè penso que cada dia, cada merdós dia de l'any, moren no sé quantíssimes persones de fam. I d'aquestes morts, potser sí, que en aquesta meitat del món ens podem sentir responsables. Però és clar, tampoc no cal posar-les cada dia al diari, oi? Potser seria una mica massa, per les nostres consciències.
No sé, és que tot plegat, hi ha dies que no li trobo sentit a moltes de les coses que llegeixo i moltes de les coses que passen al món. I evidentment, tots els fets són condemnables, però és que m'estic cansant molt del circ mediàtic al que estem sotmesos.

6 kommentarer:

Ciutadà K sagde ...

sí, molta raó, Carol... tens molta raó... però jo penso que SÍ haurien der sortir als diaris CADA DIA, UN RERA L'ALTRA... de forma incansable, de forma implacable... vols dir que no aconseguiríem quelcom??? potser no, però almenys no estarien silenciats....

però bon dia, eh?? bon dia!! :)

Ciutadà K sagde ...

Oh, canviant molt de tema, eh?? què tal el llibre del Gaiman??,

fa poc vaig llegir la novel·la gràfica de 'Coraline' (per a poder anar a veure la peli amb criteri...) i la vaig trobar força interessant...

Carolina sagde ...

Oh, Ciutadà, llegeixi Neverwhere i American Gods i Fragile things i Smoke and Mirrors... són mooooolt millors, sobretot Neverwhere ;)

Ciutadà K sagde ...

OK!!

Oído cocina! me'ls apunto!

:)

UnderPressure sagde ...

No hay que pensar si las cosas tienes sentido o no, darles vueltas: es la vida. Y solo nos queda vivirla hasta que se acaba.
Guay comentario, verdad?

Carolina sagde ...

Es imposible para mi vivir una vida sin cuestionarla. Así es la vida, y así soy yo. Y me debes ya muchos cafés, por cierto ;)