D.O.

En honor a la promesa del meu últim post, us presento el Dilema Oxford.
El Frej ha de marxar 6 mesos l'any que ve a Oxford. El dilema, com molt bé us imagineu, és si em quedo o me n'hi vaig.
He de dir que el D.O. no hauria d'existir ni estar present en la meva vida fins a l'octubre, data en la qual vam acordar parlar-ne i prendre una decisió, la que més feliç ens faci i la que més ens convingui per aquesta relació (una mica tempestuosa, tot s'ha de dir). Però el D.O. és com les bactèries que viuen més enllà de l'atmosfera, sobreviuen a tot, i no se'n van per molt que una s'hi esforçi. El D.O. s'ha quedat en un racó del meu cap, i de tant en tant decideix fer-se present. És el que jo anomeno el brot D.O.
El Frej va dcidir no demanar-se un PhD en una universitat estrangera perquè jo no em veia capaç de marxar tres anys fora després d'haver viscut un any aquí. Però sembla ser imprescindible fer una estada mínima de 6 mesos. Té el privilegi de poder fer-ho a Oxford, on ha estat admès, i respecto la decisió, només faltaria.
El cas és que al principi vaig pensar que:
a) què faig jo aquí 6 mesos sola
b) Oxford és guai del paraguai

Amb el temps penso que:
a) he de deixar de ser sentimentalment-astronòmicament-anímicament dependent del Frej.
b) la meva vida, ara, és aquí. I haig de continuar amb aquest projecte de vida que els dos hem començat.
c) si deixo la feina, hauré de tornar a començar quan torni als 6 mesos, i porto molt molt molt de temps buscant feina sense sort (i encara no tinc dret a un atur que em permetés viure).
d) estaria bé que ell experimentés què és estar sol en un país que no és el teu.
e) no vull fer de cambrera a Oxford.
f) necessito provar-me a mi mateixa que aquesta relació és prou madura com per superar això i molt més, tot plegat, 6mesos passen volant i ens podrem veure sovint.

Però m'entra de tot quan hi penso... sobretot perquè ja he passat per una distància, i va acabar tot en catàstrofe.
I vet aquí el D.O. Should I stay or shoul I go, que diu la cançó.