Si aneu a la llibreria Blackwell de Charing Cross Road, Londres a comprar un llibre de, posem per cas, John Grisham, mai no us trobareu amb la resposta "aaaaaai, doncs ara no el tenim, però si vols el pots encarregar". En comptes d'això et diran "aaaaaai, doncs ara no el tenim, però un moment que te l'imprimeixo". Pim-pam.
En aquest món, on tot s'ha de tenir ja, i si pot ser abans de ja millor que millor, ha arribat la Espresso Book Machine, el monstre de la foto, que imprimeix llibres en 5 minutets i amb una qualitat decent i portada amb color inclosa. O sigui que de cop, els llibres seran tan accessibles com els capuccinos. No té cap mena d'encant, ho sé, però és pràctic, no? O no.
De tota manera a mi no em fa res encarregar un llibre. És com si encarregar un llibre fos important, com si en el moment en que et pregunten si el vols encarregar, haguessis de pensar si l'autor es mereix el vot de confiança de perdre el teu temps, invertir una setmana i 5 minuts del teu temps. Perquè de fet, és, com sempre, el temps el que compta. El monstre que sembla ser ens regula la vida.
A mi m'agrada encarregar llibres. M'agrada que em diguin ja tens el llibre a la llibreria. M'agrada anar-lo a recollir i agafar-lo i pensar aaaaah, ja el tinc, fantàstic!
Jo no entenc perquè tot s'ha de tenir tan ràpid... l'altre dia llegia que la mitjana d'espera per connecatr-se a una pàgina web abans de desesperar-se és de 7 segons. Després ens enfadem, idiem que quina merda de pàgina i quina merda d'ordinador, i ens posem a clicar enter com uns bojos. Tots plegats, estem fatal. I sí, la maquineta té utilitat, però vaja, que a mi no m'hi busqueu a la Blackwell.
6 kommentarer:
Home, a mi no em fa res esperar, però fa més d'un mes que vaig demanar un cd per regalar i encara estic esperant. O sigui que ni una cosa ni una altra.
A aquest pas el regal li donaré per l'aniversari de l'any vinent ;)
Quin tip de riure, m'he sentit molt identificada amb l'últim paràgraf! Jo estic molt per sota de la mitjana: mai no ho he cronometrat, però segur que em desespero molt abans d'arribar als 7 segons!
Estic totalment d'acord amb tu, Carol, a mi tampoc em veuran per aquesta llibreria...No tinc cap problema en encarregar un llibre o anar-lo a buscar a una altra sucursal de la llibreria que estigui a l'altre punta de la ciutat, faltaria més! Estem parlant de llibres, no de xurros, i bé s'ho valen. Crec que anem de mal en pitjor i no vull ser tremendista, però amb els llibres no, please!!
Petooons!
això és com quan a barcelona la gent es fa un fart de córrer per pillar el metro que està arribant... d vegades se't tanca la porta als morros i... kina ràbia!!! però senyors, que en passa un d'aquí 2 minuts i mig!!!!!!!!!!!!! no sabem esperar. Espero que estiguis bé, carupipi!
muacks
Ai, sí, quanta raons tens, Carol!!! la dada dels 7 segons és real, real, fent tot el que dius que fem ... almenys jo! :P
hem de reivindicar l'slow life!!! Sí, Sí ...
Certament, còrrer per entrar al metro també té delicte.... sí!!!!
l'espera fa valorar més les coses, no??? (no, no parlava de sexe, ara!! ;)
La immediatesa és un gran què per descobrir, no per disfrutar. Què millor que passar una bona estona rememant, demanant, esperant... llibres, discs, roba, tot. Reivindico el-normal-life. No cal tenir-ho tot a la primera, coi!
Send en kommentar