Algunes vegades passen coses fantàstiques. Com que em trobi amb un amic a qui feia molts anys que no havia vist aquí, per Copenhague, i em digui que fa tres setmanes que s'ha mudat a la ciutat.
O que la meva alumna de català em digui com si res que si vull anar a qualsevol concert li ho digui, perquè treballa a la promotora de concerts més molona de Dinamarca. I que em posi en una llista de convidats al concert de Bob Dylan de diumenge. Així de fàcil.
8 kommentarer:
Com cantava l'Eric always look on the bright side of life, poder hauriem de fer-ho més sovint, jo el primer ^^
de vegades la vida és senzillament meravellosa. disfruta-ho! :-)
i bentornada!
Caroooo!
Com ens cantaven i feien cantar a les classes iniciàtiques d'anglès:
If you're happy and you know it, clap your hands.
If you're happy and you know it, clap your hands.
If you're happy and you know it,
And you really want to show it,
If you're happy and you know it, clap your hands.
Me n'alegro moltíssim d'aquest post.
Alguna pista sobre l'amic? En sé res?
10.000 petons cap el Nord!
:)
No, Joan, és un amic de Cubelles, amic de la Mireia i el Cristian (paradoxes de la vida) a qui vaig conèixer quan ronadava els 15 i estiuejava a Segur de Calafell i ens reuníem tots plegats.
Carol, no sabia que estiuejaves a Segur de Calafell! Jo també hi havia anat alguns estius, els meus avis hi tenien un apartament... Quines casualitats que té la vida!
Eo, a veure si també em pot apuntar a mi per al concertdel Bob Dylan i si bé el Boss també, i els Stones i els U2,...
com va anar el concert??
El Bob fa versions MOLT alternatives, però és clar, costa criticar-lo...
Send en kommentar