Ja us ho he dit que dono classes de català a una danesa que no té ni fava de castellà? Té mèrit! Resulta que la Mette, una senyora-noia que té amics a la Costa Brava se'ns ha enamorat. D'en Miquel, que, a banda de tenir 16 anys menys que ella, és català. I la Mette s'ha decidit, no només a aprendre català, si no a fer-ho amb el Digui Digui. I jo, la veritat és que ric molt amb aquest curs que a dia d'avui la Gene ja ha jubilat. Van a tota màquina, jo no sé com la gent pot aprendre res, i els diàlegs són molt divertits. A més a més, escolto a tooooooots els actors de culebrots tipus Ventdelpal&co, però de jovenets. El millor de tot, les fotos: moda vuitantera, amb espatlleres i marcant panxota amb samarretes per dins.
El mèrit no és utilitzar el Digui Digui, és clar. El mèrit és, per començar, saber que el català no és un dialecte, i anar pel camí directe, amb dos dits de front, no com tots els alumnes que tenen una casa d'estiu a Catalunya i decideixen aprendre castellà. Ole per la Mette, no?! I a més a més, la tia només fa que dir-me "de puta mare!". És un show.
9 kommentarer:
ole i ole! de puta mare, mette! ;) ostres, quan sento aquestes històries, m'emociono... :_)
i quin gran material didàctic, el "digui, digui"!
bon dia, vikinga!
(per cert, sobre la senyora de sota, jo crec que sempre és millor que t'inspiri somriures que plorera, no?)
Jajaja!!!
Quan era a Holanda, recordo que quan vaig coneixer en Wilco,i li van dir que jo era d´Spain el primer que va fer va ser preguntar-me de quina ciutat... quan li vaig dir que de Barcelona, em va deixar K.O.!!
"But Barcelona it´s not Spain, it´s Catalonia!" Vaig caure de cul!
Jajaja!!!
Quan era a Holanda, recordo que quan vaig coneixer en Wilco,i li van dir que jo era d´Spain el primer que va fer va ser preguntar-me de quina ciutat... quan li vaig dir que de Barcelona, em va deixar K.O.!!
"But Barcelona it´s not Spain, it´s Catalonia!" Vaig caure de cul!
Dèu n'hi do quin alumnat, eh Vikinga???
Jo crec que això ja dóna per a llibre de contes curts... sí, sí... jo ho veig....
Bon cap de setmana!!!!
jo tinc una amiga alemanya que nomes parla catala..!!es l´ostia perque si li parles en castella respon en catala pero perque no en sap..!!:-)
Respeto todos los idiomas y siempre he pensado que son un sinonimo de cultura. A mas idiomas, mas posibilidades, mas riqueza.
Sin embargo, a dia de hoy, Barcelona es España, y Cataluña tambien es España. Es verdad que para muchos Cataluña es un pais independiente historicamente, igual que lo ha sido Andalucia durante siglos, o Castilla....., pero hoy por hoy no. Hoy, Barcelona y Cataluña, igual que Andalucia y Castilla, son España.
Por que yo, andaluz, puedo aceptar esto y muchos catalanes no? Que nos diferencia?
Que conste que todo esto lo digo sin acritud y sin animo de polemizar, ok?
Nos diferencia, sobretodo, un estatuto de autonomía, que hace que Andalucía y Cataluña estén en situaciones políticas e históricas muy muy distintas.
Pero no te voy a debatir qué es y qué no es España, porque no puedo, y en eso tienes razón.
Aún así, me parece una solemne tontería que la mayoría de alumnos que tienen casa en pueblecitos de la costa se empeñen en aprender primero castellano y después catalán, o que vengan, convencidos de que si aprenden castellano, ya entenderán el catalán. Es la ignorancia de pensar que la una es dialecto de la otra.
Si pueden aprender directamente catalán, ¿por qué hay que seguir el camino largo? ¿a caso debería yo aprender portugués para entender el francés? Se trata de una cuestión práctica. El catalán es la lengua propia de Cataluña, y es cooficial con el castellano. Tal vez si te hubieras criado allí sabrías que fuera del área de Barcelona, la mayoría de gente tiene el catalán como lengua materna (¿puedes tú aceptar eso?).
Como estoy harta de contestarles en clase que forn, ampolla, birra y mil palabras que están acostumbrados a oir en sus sitios de veraneo son palabras catalanas, y que estamos en clase de español, me parece que pierden un poco el tiempo si se apuntan para defenderse con el idioma en, pongamos por ejemplo, Sant Carles de la Ràpita.
Y que conste que todo lo digo con el mayor respeto al español. Para empezar porque mi madre es, como bien sabes, andaluza, y porque es mi segundo idioma, y me encanta que sea así.
Pero pienso y siento en catalán, porque es mi primer idioma.
Y eso sí que a muchos les cuesta aceptar.
Buf! (no sé si puc verbalitzar més coses...)
Ah! sí! jo treballo a Sant Carles de la Ràpita!!!! era un homenatge implícit, Carol????!!!
ah, no???? vaja! quina decepció!
:P
No ciutadà, però sóc fan de San Carles :) Era un exemple.
Send en kommentar