No suporto l'amabilitat forçada, i una de les coses que més nerviosa em posa en aquest món és que la gent que no conec de res repeteixin el meu nom cada tres paraules per ser amables. Ho fan els qui telefonen per vendre coses, i ho fa la meva infermera. Aquí no hi ha CAPs, hi ha consultes mèdiques privades (que són públiques). Cada consulta té el seu infermer/a, i com que afortunadament en aquest país els medicaments no es compren a no ser que tinguis recepta, doncs la infermera s'encarrega de certes coses, una mica com le sinfermeres que treuen sang als ambulatoris. Entre d'altres coses, de fer controls mèdics a l'hora de receptar certs medicament. De manera que a l'infermera la veig un cop cada tant. Però quan la veig. Ai quan la veig. Amb aquella cara de bleda, em parla a deu per hora perquè encara no ha entès que jo l'entenc, i crida, a veure si així l'entenc millor. I em diu Carolina mil cops. Hola Carolina, seu aquí, Carolina, ara et farem un anàlisi, Carolina, vols arremangar-te Carolina, hi ha algú a la teva família amb la pressió alta, Carolina.
Jo no sé perquè ho fan, es pensen que destilen amabilitat, i a mi se'm va posant una mala llet, que sempre m'acaba sortint la pressió més alta del que la tinc normalment. I és per culpa seva!
6 kommentarer:
Uhmmm...
Yo también tuve alguna experiencia de esas, "agradables", en el médico en Alemania; en concreto, con la enfermera cuando me daba las recetas y demás... La muy vaca burra hablaba una mezcla entre dialecto y estándar, aparte que no vocalizaba nada.
Digamos, que era normal, que no me enterase de algunas cosas que decía. Y en lugar de intentar hablar más claro, lo que hacía era subir el tono. Estuve por soltarle: "Soy extranjero, no sordo!"
Pero bueno, casi que me daba más vergüenza que no entenderle.
no, pero si lo mejor del caso es que yo la entiendo perfectamente, y ella me entiende a mi perfectamente, pero ella como si nada...
Ai, ai, Carol (no, no, no et dirá Carolina que no ens coneixem prou :P )
Aquesta és la tècnica de la Personalització en Atenció al Client... i se suposa -segons els tèorica- que escoltar el teu nom ofereix proximitat i calidesa al client ... .ja sabem que totes les teories tenen les seves excepcions, no???
Carol, la Excepció ... (ji,ji,ji)
;)
la meva companya de pis ho fa molt això, també.
fa molta ràbia, sí. potser s'ho haurien de fer mirar, els teòrics de l'atenció al client... no cal donar-los idees, per això!
M'has recordat la meva època de curranta al macdònals, que portàvem una targeteta amb el nom enganxada a la samarreta, i de vegades algun client et deia pel nom, com si et conegués personalment, i feia una rrràbia...
Ah, això que quan vas al metge la pressió et surti més alta del normal es veu que és tan freqüent que té un nom i tot: hipertensió de bata blanca! Clar que normalment passa perquè anar al metge et posa nerviós, i no perquè la infermera et crispa! ;-)
Send en kommentar