silver glass

Últimament és com si tot ho veiés des de l'altre banda del vidre, de la finestra, com li vulgueu dir, però des de l'altra banda. No em surten les paraules que voldria dir i en canvi sóc un cúmul de sentiments. Tinc la sensació que em faria entendre millor amb un dibuix, o una poesia, o qualsevol altre medi de comunicació que no impliqui parlar. Com quan mires per la finestra la gent passar pel carrer, i et semblen plenes de vida, d'històries, d'energia, i tu t'amagues sota les mantes, buscant refugi en no sé ben bé què, però res que no sigui sortir i trobar-me enmig d'un món i d'unes veus amb uns sentiments que no van amb els meus. No aquesta setmana. Algú em deia l'altre dia que estava en el seu propi món, i era molt feliç. Jo diria que també estic en un món particular i privat, però que més aviat estic confosa. Em sento lenta i em reconec només a estones. Parlo, però en realitat, la que parla, no sóc jo. Si parlés de veritat, només em sortirien bombolles de sabó, maques i buides.