Sembla que el bloc s'ha trastocat, no sé què passa amb l'entrada anterior que no es poden deixar comentaris. Diu la finestra que s'obre que l'administrador del blog els ha inhabilitat. Mentira podrida! Si voleu, podeu deixar-los aquí :)
jo volia dir que t'entenc molt perquè els trobo molt terapèutics, aquests bitxets! :-D a mi m'encanta agafar-los i fer-los mimos com si fossin bebès (potser això sí que seria de psiquiàtric... :-P)
a la gata d'un amic li posava un cd de la niña pastori i la tia, en sentir-lo, s'aturava i se l'escoltava (amb les altres músiques no li passava, ni amb la tele). llavors jo l'agafava per ballar i, clar, intenta fer-li fer un zapateao a un minino...
El que està de psiquiatra és el teu bloc i no tu! El Copernicus és preciós, quan pujo a Cph em quedo a dormir a "la seva habitació" i al vespre es posa davant la porta amb cara de peneta. També es queda atravessat entre la porta i el passadís i no em deixa sortir, perquè quedi ben clar que ell també sap fer la punyeta :-)La veritat que el Copernicus actual és com deu vegades més gran que el que apareix a la foto, oi? Salutacions i ànims!
Vosaltres sabeu que al Japó hi ha alguns cafès on pots llogar un gat durant una hora per fer-li mimitos perquè diuen que relaxa? Fas un cafè, toques al gat i quan surts, el tornes. No és mol fort?????
OOhh m'ha encantat l'anècdota dels cafès japonesos i el mixinos... què fort!!!
Li vull repetir a casa seva que m'encanta el nom del seu gat...
A mi de jove no m'agradaven els gats però ara que fa anys que en tenim un (8 anys i es diu Huma) estic encantat... tan seus, però tan de goig acaronar-los...
9 kommentarer:
repetimos!
jo volia dir que t'entenc molt perquè els trobo molt terapèutics, aquests bitxets! :-D a mi m'encanta agafar-los i fer-los mimos com si fossin bebès (potser això sí que seria de psiquiàtric... :-P)
a la gata d'un amic li posava un cd de la niña pastori i la tia, en sentir-lo, s'aturava i se l'escoltava (amb les altres músiques no li passava, ni amb la tele). llavors jo l'agafava per ballar i, clar, intenta fer-li fer un zapateao a un minino...
El que està de psiquiatra és el teu bloc i no tu! El Copernicus és preciós, quan pujo a Cph em quedo a dormir a "la seva habitació" i al vespre es posa davant la porta amb cara de peneta. També es queda atravessat entre la porta i el passadís i no em deixa sortir, perquè quedi ben clar que ell també sap fer la punyeta :-)La veritat que el Copernicus actual és com deu vegades més gran que el que apareix a la foto, oi?
Salutacions i ànims!
El Copernicus s'ha colat a la meva pantalla d'ordinador, no para de saltar amunt i avaaaaall! Que divertit!!
Sí, sí, l'actual pesa 6 quilos i mig!
Crec que quan va néixer, a la foto de la mà, pesava un 110 grams, ji ji.
Mira que fer-li un zapateao a un
mixet, pubricu!
oh, qué lindo gatito... i m'encanta el nom! :)
diuen que els gats et xuclen l'energia negativa (espero que no se la quedin ells, pobrets).
a mi també m'agraden molt, però sóc al·lèrgica al seu pèl i no en puc tenir... :_(
Vosaltres sabeu que al Japó hi ha alguns cafès on pots llogar un gat durant una hora per fer-li mimitos perquè diuen que relaxa? Fas un cafè, toques al gat i quan surts, el tornes. No és mol fort?????
És que aquests gatets tan petitons són molt monos; m'agraden fins i tot a mi, que ja sabeu que els animals no em fan gaire gràcia!
osti, els japos... se les inventen totes!
OOhh m'ha encantat l'anècdota dels cafès japonesos i el mixinos... què fort!!!
Li vull repetir a casa seva que m'encanta el nom del seu gat...
A mi de jove no m'agradaven els gats però ara que fa anys que en tenim un (8 anys i es diu Huma) estic encantat... tan seus, però tan de goig acaronar-los...
miau!
Send en kommentar