Petar de dents

Una fantàstica fotografia d'un lloc on hi deu fotre un fred impressionant. Això és Noruega. El nord de Noruega, per ser més concrets. I probablement el lloc que ens acollirà d'aquí unes setmanes quan anem a esquiar.
Jo no sé si sobreviuré. El que sí tinc clar és que això és amor. Perquè el fred de Copenhague d'ara mateix ja em sembla exagerat. És un fred que se' t menja. Els llacs estan congelats. Tot està congelat. I no m'imagino que al nord de Noruega hi pugui haver vida. Però sembla que sí. Sembla que hi viu gent, i que fins i tot hi ha alguna tenda.
He intentat mentalitzar-me i deixar-me endur pels paisatges nevats, i per la placidesa del silenci noruec, i la neu, i el paisatge, però em congelo només de pensar-hi. I el pitjor de tot és que anem a fer esquí nòrdic, és clar, i jo no n'he fet mai. Mai dels mais. I cauré. Cauré moltes vegades. I m'emprenyaré, i segur que en algun moment li diré al Frej que perquè collons no estem a Tenerife en comptes d'estar a l'únic lloc del món on deu fer més fred que a Copenhague.
Diuen que és molt bonic, i que l'experiència referma l'esperit, i t'omple de pau. Jo crec que més aviat deu ser que l'instint de supervivència deu fer que la resta de problemes i inconvenients de la vida quedin minimitzats.
En qualsevol cas, ja li he dit al manso que m'és ben igual a quina distància estigui la botiga. Jo no penso anar a buscar l'esmorzar.