morir-se de gana

Aaaaaaaaai, com envejo a aquesta nena, sinyordéumeu. Resulta que demà matí m'han de fer una sigmoidoscòpia, que és una prova consistent en la introducció d'un tub-càmera pel cul per observar amb tot detall els meus pobres budells. I és clar, els budells han d'estar buits.
La prova requereix que durant 30 hores estigui sense menjar. Rian de rian. Res de res. Només aigua, i te, i cafè, i sucs. I m'estic fotent de gana com no us ho podeu imaginar. I no de gana de gula, no, de gana de vedella amb bolets i paella i entrants i tot i tot i tot.
Només faig que veure gent menjar. És com quan tens un blau que tots els cops t'hi van a parar.
Demà tindré un matí terrible. La resta de la preparació de la prova no us l'explico, però no és agradable i farà que m'estigui al lavabo desde les 7h del matí.
Però tinc moltes ganes de que arribi demà, perquè demà, tot i que tingui la prova, puc cruspir-me un esmorzar lleuger :D Sembla que no tindré temps a digerir-lo. Així que demà, penso esmorzar. I quan acabi de la prova, si em queden ànims, tornaré a esmorzar.
I això que jo no sóc de menjar com una bèstia, que ara mateix tinc al cap certes persones a les que els seria moooooooolt difícil estar-se tantes hores sense menjar, eh Frej? (com que no ens enten i no ens llegeix...).