gelats en temps de neu

Una de les coses més gracioses de Dinamarca és l'afició que aquesta gent té pels gelats. Serveix per confirmar la meva teoria vikinga-foca, que diu que els danesos tenen una capa de greixet sota la pell, com les foques, que els manté calentets durant l'hivern i fan que no sentin el fred de la mateixa manera que jo. Com que no senten el fred amb la mateixa... mmmm... com ho diria, claredat, doncs tenen ganes de menjar gelats també quan a fora fa un fred de neu. Aquí les gelateries tanquen només un mes, entre gener i febrer, però és igual, perquè el camió dels gelats, el hjem-is bil, passa pels carrers a mode d'esmolet i para, i toca el pito, perquè els nens surtin de les cases i comprin gelats. Me'l creuo alguna vegada quan surto de la feina, a les 21,30h, i vaig tapada amb gorro, bufanda, guants i demés. Alguns camions toquen una campana antiga, molt maca. I surten els nens, sense gorros, ni bufandes ni res, a comprar els gelats, com si fossin a Salou i necesitessin un Calipo. I jo he buscat si existeixen clíniques d'implants de greixet de foca sota la pell, perquè dic jo, que si a dia d'avui la gent es posa tetes i culs, es canvia nassos i es treu pell i se l'estira i es fa de tot a tot arreu, potser hi ha algun lloc on em puguin aclimatar una mica?