neighbours, everybody needs good neigbours...

...que deia la sèrie. Avui toca parlar de veïns. A les ciutats grans i especialment al nord on fa fred, els veïns són autèntics desconeguts. Aquí només som dos veïns per planta, i la primera planta i la meitat de la segona la té un diari cristià (ironies de la vida), així que en realitat tinc pocs veïns. Els veïns de davant són pràcticament invisibles, i els conec més per les coses que el carter deixa a la porta que pel que diuen ells, perquè de fet, ells no diuen res. Un tímid hola si dic hola ben fort perquè es donin per enterats. Són una parella d'uns trenta anys amb un nen petit, que és, de llarg, el més simpàtic de tots i s'atreveix a dir hola-bon-dia-com-estàs-em-dic-Valdemar (que sembla un nom acabat de sortir de Mordor, no em digueu que no). El meu veí de baix és més interessant. El veí de baix és narcotraficant. Jo només l'he vist de perfil, perquè les poquíssimes vegades que es deixa veure, si hi ha algú per l'escala s'afanya a tancar la porta ràpid. Resulta que a l'estiu van presentar-se uns senyors policies de matinada i armats amb pistoles a la mà per buscar-lo, i van trobar no sé quantíssima droga al pis, que resulta que feia de pont entre no sé quina màfia francesa i no sé quina gent d'aquí que entrava la droga a Escandinàvia. Se'l van endur emmanillat i cap a la presó. Però ja torna a ser per aquí. De l'època xunga, abans de que la poli vingués, recordo que no sentia mai cap soroll, i li preguntava sovint al Frej si realment hi vivia algú. El més curiós és que un cop cada dos mesos deixaven un ram de flors a la porta amb una targeta, que acabava per desaparèixer. O sigui, que jo pensava que algú hi devia viure. Però que raro, no, que t'enviïn un ram de flors tan sovint, sobretot si ets un tio narco... ara tinc la certesa de que a les flors hi havia alguna cosa més que flors. Seguríssim.
Últimament el veí narco torna a estar d'actualitat al meu caparró perquè a la nit es dedica a arrossegar mobles, amunt i avall per la casa, i em té el cap fregit de pensar què coi estarà fent. Perquè ja us dic que no està fent res que tingui a veure amb l'Ikea. Tela marinera, un diari cristià i un veí narcotraficant al centre de Copenhague. Hauré de consultar amb la meva germana.