Tal dia farà 4 anys

Avui fa 4 anys estava montada en un avió amb destí Tòquio. Probablement pugui dir que va ser el viatge de la meva vida. No només perquè va ser fantàstic conèixer a tota la gent que va fer el viatge amb nosaltres, sinó perquè un d'ells es va convertir, des del primer moment, en l'amor de la meva vida. Una història romàntica i tormentosa, amb parts tristes i temps d'espera, però amb un final immensament feliç, el que estem vivint ara. El destí ens va juntar dues vegades i per molt que vam intentar oblidar-nos, no hi va haver manera. Ho deia la cançó, que 'hay llamas que ni con el mar'. Penso en tot el que ha plogut des de llavors i sembla que hagin passat 10 anys en comptes de 4. Suposo que perquè la meva vida ha canviat molt des d'aleshores, i perquè va començar a canviar just amb aquest viatge.
Llegia l'altre dia que quan prenem decisions, fins i tot les que ens pensem que són purament racionals, l'inconscient actúa com a motor de la decisió, abans de que el nostre cap ho pugui digerir.
I si d'una cosa no em penedeixo és precisament d'haver fet sempre el que al meu cor li ha donat la gana. És una bona cosa, els cors són infinitament savis, i els escoltem i els cuidem massa poc.