tirsdag, september 09, 2008

a casa... on?

Confesso que els últims dies a Itàlia vaig començar a trobar a faltar Copenhague. Confesso que em va sorprendre, i que em va agradar. Confesso que després de 6 mesos de viure aquí vaig establir una relació d'odi inconscient amb la ciutat que em feia viure lluny de vosaltres i del meu món tranquil, fàcil i segur. La ciutat em cansava. Fins que vaig entendre que la pataleta no servia de res, i que potser reconicliar-se amb la vella ciutat era un pas indispensable per tirar endavant. Que Copenhague és preciós ho admetia abans de la pataleta. Que a estones m'hi sento molt bé, me n'adono ara.
El dia de tornada, després de viure immersa dues setmanes en l'esfera italiana, tan passional i sorollosa, pensava en la tranquil·litat de la meva ciutat, en el no-estrès de la gent, en els parcs plens de riures i salsitxes a l'estiu, en les cases de colors, el te, la música de jazz que escolto per la finestra a la nit, que arriba des del bar del final del carrer, en els brunchs mandrosos dels diumenges, en les bicis Nivola amb nens a dins i els milers de cap rossos que cada cop se'm fan menys estranys. I tenia ganes de tornar. I se'm feia estrany, perquè és com sentir que alguna d'allà es trenca quan millor estic aquí. Però de fet, potser no haig de triar. Potser puc tenir els dos llocs, i ser, o intentar ser, igualment feliç. Seguiré insistint.

5 kommentarer:

Mónica sagde ...

"...de la meva ciutat" :-) Ara anem bé! I tens raó, no tens per què triar. De fet, ja posats, pots escollir les dues, em sembla la millor opció. Segur que seràs feliç estiguis on estiguis...mil petons!

Anonym sagde ...

Pues si, mal que nos pese esta es nuestra ciudad. Ni yo mismo, soltero ya, creo que pueda dejarla asi como asi. Son muchos años aqui, para mi practicamente la totalidad de mi vida laboral y adulta.
Y Malaga y España estan bien, para ver a la familia, ir de vacaciones, pero para vivir alli la cosa esta muy mal.
Que hacemos, Carol, nos quedamos aqui al final o que?

carol vikinga sagde ...

Si hombre sí, quédate, que si no no sé yo con quién me voy a echar unas risas por aquí :)Total, ya que hemos aprendido la maldita lengua, habrá que sacarle provecho, no?

Anonym sagde ...

Si, pero yo noto que llevo mal eso de ser inmigrante, jajaja. Porque alli esta uno en España de vacaciones, que si chinos, que si negros, que si sudamericanos. Y bueno, no es que uno les mire mal, pero que si que alli hay el problema del racismo.
Y ahora aqui en DK somos nosotros los que hacemos de negros, chinos, sudamericanos...
Pero bueno, en general la lengua ayuda mucho y quitados los cuatro meapilas que siempre te dicen el "Hvaaaad, hvad siger du!!" y que se hacen como los que no te entiende porque en lugar de decir OOOE, dice uno OOO, pues eso.

El lunes descanso. Quedamos para comernos un trozo de tarta de esos?

Joan sagde ...

Caroooo!

Endavant amb la bigamia ciutadana. Recorda però les paraules de Machín "y así puedes comprender/ cómo se puede querer/ dos ciudades a la vez/ y no estar loco" :-)

Petooons cap el Nord!