cachu

El tito Fer em va venir a veure al febrer, o sigui, que la foto té ja més de mig any, però és que el noi és una mica despistadillo i sempre va molt enfeinat. Aquí on el veieu, a part de ser maquetista i tenir una editorial petiteta però força consolidada, el tito Fer és ninja. I dels bons, dels molt bons, dels que no n'hi ha gaires al món.
Jo me l'estimo molt, però no per ser ninja, sino perquè des de que el vaig conèixer sempre ha estat al meu costat, i han estat molts anys de confessions i esmorzars, i estar al meu costat no sempre és fàcil :)
La nostra amistat és una mica ninja, perquè l'amistat, com totes les coses d'aquest món, té vida i mort, però la nostra amistat, que és una mica guerrera, està per damunt d'això. I és meravellós i recomfortant saber que hi ha persones amb les que sempre pots comptar-hi, tant se val en quina punta del món estiguis.
És un amic dels bons, dels molt bons, dels que no n'hi ha gaires al món.
Hi pensava ahir mentre traduïa un llibre d'arts marcials i pensava que tinc uns amics fantàstics.