ja està aquí ja arriba la tardor. L'arale no, la tardor.

Doncs ja se n'ha anat a fer punyetes. La caldúfia que feia 4 dies comptats que durava ha decidit marxar i deixar-nos amb pluja vent, jaquetes i mocadors de coll abans de treure les bufandes. El que sigui per no pensar en l'hivern fred i fosc que se'ns plantarà d'aquí 4 dies i se'ns menjarà a tots.

A mi, m'és igual, avui ja en queden només tres, i d'aquí no res estaré a l'aeroport palmeril de Barcelona, agafadeta del braç de la Samari i amb ganes de dormir dormir dormir. Perquè estic tan cansada, que és la única cosa que tinc ganes de fer. Dormir mentre escolto les vostres veus de fons i penso que aquell sofà verd de pana setentero que teníem a casa meva era el millor per fer migdiades.