No tinc un duro nens i nenes. Estic com quan tenia 19 anys, o pitjor. I és xungo, xungo, xungo. Quina frustració que porto al damunt... això de treballar de mitja jornada en una escola que no paga 10 de les 13 setmanes de vacances... clar, la cosa no tira. Però és que aquí, si no tens un paperot oficial que digui que ets taaaaaaaan bona amb el danès que et poden contractar on vulguis, la cosa tampoc no tira. I ara que hi estic posada, tothom em diu 'no ho deixis, no ho deixis'. Resulta que n'hi ha que es pensen que algun dia fins i tot seré de bona classe i guanyaré bons calerons, que és el que fan els danesets, guanyar calerons i gaudir de l'ajut de l'estat. Però ai las! A aquesta gent se'ls oblida que sóc una immigrant i que de moment no gaudeixo de l'ajut, ni dels beneficis ni de les gratitud dels vikings.
I el meu viking, que és filòsof i viu al món de la 4a dimensió, o millor, de la desconeguda, em diu que no pateixi, que el més important és que ens tenim l'un a l'altre, i ens estimem tantíssim, i tenim un gat i tot, i que em farà petons per cada euro estalviat que m'he gastat en aquest país.
Com si de petons es vivís. Cony, amb aquesta solució brillant, clar que em preocupo!
3 kommentarer:
que mono, el teu viking. jo vull un nòvio. :-(
Neska, jo també en vull un, però de milionari :-D :-D :-D !! Bueno Carol, si vius de petons tindràs un tipeeet, clar que tu ja el tens,jope nena, vaja tela! Ànims i a pel paper oficial de danès, segur que parles millor que molts danesos...
a veure si us hauré de buscar un viking per a cadascuna :D
No patiu gens, que segur que ens en sortim... com sempre. Tenim alguna altra opció?!
Send en kommentar