Una de les obres d'un dels millors contemporanis per il·lustrar l'últim dia de gener, de vent, i de gris i de gelor que no se'n va amb una tassa de colacao.
La foto està preparada al mil·límetre, però ni jo ni les finestres d'aquest pis vellet estem preprats per aquest mini huracà que tenim a sobre.
Una pena, perquè estic segura que demà no hi haurà cel clar. De fet, sembla que d'aquí uns dies hi haurà neu. Que bé, no?
1 kommentar:
Òsti sí, quines ganes de que arribi l'estiu...i això que aquí no fa ni una quarta part de fred que a Cph, que d'aquí uns anys em veig vestint les túniques que porten al Sàhara. Espero que almenys els negritos de l'Àfrica tropical del colacao et portin escalforeta a l'ànima ;)
La foto és del Jeff Wall, oi? quina imaginació...m'agrada!
Send en kommentar