Aix, em sap molt greu no poder venir pel meu aniversari, però és que una, en el moment de posar peu a vikinguilàndia va passar de semi-pobre a immigrant arruïnada sense futur a la vista. I els bitllets de Nadal m'han costat una petita fortuna. Però és clar, qualsevol li diu a la Samari que no vaig per Nadal... i això que no són les millors dates, perquè m'haig de mudar al desembre i perquè serà impossible colar-me als vostres respectius sopars we-are-a-happy-family. Però què hi farem, nens i nenes, les coses són com són. De tota manera, com diu el proverbi aquest que no sé d'on ve però segur que de la Xina no... la montaña va a mahoma, o el que és el mateix, tindré aquí a la moni i la samari per bufar les espelmes el dia del meu aniversari. I suposo que això és el més munic, no? :_) Que per molt lluny que estem i molts avions que s'hagin d'agafar, de fet, sempre estem les tres molt a la vora.
Tema a part, em pregunto jo que si ara per haver posat 'mahoma' i 'vikinguilàndia' juntes, sant google i el govern i no sé qui més m'hauran fitxat en una llista negra de gent xunguíssima. esperem que no, eh :p
7 kommentarer:
Cuando es tu cumple? Así que te visita la familia? Qué lujo!!! Espero que lo paseis muy bien. Ah! No falles para las fiesta del Corte Inglés, que las comidas familiares no son lo mismo si no hay con quién meterse.... ;-p
¿Qué sería de la Navidad sin el tié Migué hablando de 'la humanidad sobrina', tu padre contando chistes y todos cantando habichuelica-tiene-una-haba-habica-viene-habica-va?
Es que ya con sólo pensarlo, me emociono :_)
te lo creas o no, este año me a hacer ilusión,por eso de veros y de que os podáis meter conmigo durante unos días.
Te propongo, yo no me las sé, que escribas esas letras de villancicos tan manidas en algún lugar. En esencia son cultura del pueblo que poco a poco vamos perdiendo. Si José Luís Berlanga, Mercero o Garci hicieran una película sobre esas fiestas, esas comidas y esas canciones, no crees que las veríamos con otros ojos? A veces es difícil valorar pequeñas perlas de lo cotidiano hasta que se pierden.
Shaw! Propuesta denegada. Si la moraleja del cuento es valorar las cosas entrañables a las que no le damos valor alguno, no necesito escribir villancicos para darme cuenta. No hay mejor cura que ser inmigrante. Además, no soporto a Garci ;)
Ay! Qué daño tu respuesta!!! Tienes razón, es penoso esperar a perser las cosas para valorarlas. Sin embargo, eso está en la condición humana. Eso del ser emigrante me ha llegado. Entiendo que tendrás morriña en cada uno de tus pensamientos. Dije Garci como podía haber incluido Amenabar. Saludos.
Piru!! ja m'ho pensava que no vindries pel cumple!! quina peneta :_(, hauriem pogut celebrar el teu i el meu juntes... no passa res!! per nadal ens veiem ... ja saps...ara tinc molt més temps lliure.. o no ... qui sa.. pk no pararé!! La veritat es que avui he dormit molt bé.. et donaré la recepta (he preparat unes herbes de bruixeta jeje).. i m'he llevat la mar de bé!! Moltes ganes de començar aquesta nova etapa!! ..encara que me fa una miketa d epor tb!!
Però la martolina és molt més forta del que ella es pensa, això jo ho sé molt bé, i té tota una vida preciosa per viure, saltar, ballar, provar i conèixer. Valor y al toro!
Send en kommentar