Fotos robades

Pobre Pantoja... ara l'entenc.
El cap de setmana s'acaba amb una mica menys d'ànims que quan va començar. Divendres vaig celebrar el meu salt al nivell 5 amb el meu profe i la resta de companys prenent una cervesa. Una darrere de l'altra ;) Els trobaré a faltar, molt. Durant aquests quatre mesos hem viscut aventures i desgràcies tots junts. Però m'haig de canviar a l'horari de matí perquè aviat començaré a donar classes per les tardes. Vaig endur-me la càmara per fer fotillos, però és el que té l'alcohol, que de seguida t'oblides de les coses. Després vaig empalmar amb una festa d'aniversari de no sé ben bé qui, i quan vam sortir, ja era de dia. I no perquè fos molt tard, sinó perquè aquí a les 3 de la matinada ara ja comença a fer-se de dia. És tan estrany. Cada dia hi ha més llum i menys foscor. I aquí tothom encantadíssim. Dic jo, que ja podien tenir la llum una mica més repartida, i no ser tan dràstics a l'estiu i a l'hivern. O blanc o negre, mai millor dit. Però sé que d'aquí poquet us veuré, i em passaré cinc minuts pujant i baixant persinaes, ni que sigui per donar-me el gust. Tinc un cosinet nou a qui gairebé ni conec, i tantes, tantes ganes de fer abraçades, i de tocar la sorra de la platja i fer el llangardaix i no haver de pensar 'merda, com es diu això en danès'. Aix, quina morrinya, nens. No pot ser!