Els nens del meu barri quan surten de l'escola a les 2 de la tarda (i ja no tornen) no van a taekwondo, ni a anglès, ni a informàtica, ni a bàsquet, ni a estudiar res per ser més llestos que ningú. Se'n van al pati de l'edifici a jugar.
Els nens del meu edifici encara saben que els guixos no només s'utilitzen a classe. I que n'hi ha de colors. Fan voltes en bici pel pati fins que se'l saben de memòria, pinten al terra, pugen als arbres i fan cabanes imaginàries, i criden, i es disfressen.
Encara són nens, i fan coses de nens.
Aquest país té coses molt bones, com els nens que fan el que toca fer quan s'és nen, com que les playstationsdemerda encara no són una cosa usual, com que no hi ha ni un putu anunci de corporacióndermoestéticasiguesperfecte i com que els llacs, en dies de sol com avui, segur segur segur que estan preciosos.
Aquest cap de setmana tenim reunió 'japó', i dilluns és festa. Allà també? Prometo fotos si em prometeu riure durant aquests dies un mínim de... posem... uns cinc cops. Fet?
2 kommentarer:
jo ja he somrigut només de llegir el teu post. això compta com un cop, oi? o sigui que me'n falten quatre... fet! :-)
els nens del teu barri m'agraden. hi ha alguna manera de convertir-me en un d'ells? jo també vull fer voltes amb bici, pintar a terra i fer cabanes imaginàries. t'hi deixaria entrar, eh, però m'hauries de portar un pastís de plàtan i xocolata!
ah, i sobre el tema de la festa... sí, en teoria hauria de ser festa aquí també el dilluns 28 (la segona pàsqua), però com que demà hi ha eleccions han canviat la festa al dia 4, no fos cas que els catalanets marxéssim de pont i no anéssim a votar. de vegades penso que l'hereu en sap tant com el clos... ara, en part millor, perquè si no imagina't, ens hauríem ajuntat amb els japos i haria sigut un follón. :-P
kys! kys!
Ei, que vull fotos, que aquest cap de setmana he rigut més de cinc cops! A mi m'agradava jugar a goma, a hulla hoop i a fer la vertical a la paret amb altres nenes. Fèiem la vertical amb les cames obertes a la paret, unes cinc nenes una darrera l'altra sense parar, fins que la primera no podia més i quèia al terra, i totes ens fotiem un ostiooot ;-)Ui, ui, que em faig graaaan!
Send en kommentar