Copenhagen-Japan connection

Molts sabeu que fa uns anys, gairebé tres (tres!) vaig anar de viatge al Japó. Aquest és el segon Japan meeting que se celebra des d'aleshores. Tots intentem més o menys escriure'ns, i alguns de nosaltres ens hem vist durant aquest temps.
Si alguna cosa de particular té la gent que acostuma a participar en concursos internacionals és que no paren mai quiets, o sigui que no és tan difícil poder quedar amb algú en un país intermig.
En aquests anys jo he tingut visita de suecs, islandesos i andorrans. I com no, el participant danès és el motiu número 1 del meu trasllat a vikingilàndia. Tot plegat, el viatge ens va marcar prou a tots (a uns més que a d'altres) com per intentar quedar un cop l'any.
I la comissió de festes del 2007, o sigui, moi, està més que encantada amb la reunió.

La veritat és que hem rigut moltíssim, hem menjat sushi, hem pogut veure tots els llocs de visita obligatòria de la ciutat, i només ens ha faltat el karaoke. El higlight del cap de setmana va ser el sopar de dissabte, amb un fantàstic conte sobre un show africà gay nadalenc inclòs protagonitzat pel nostre particular diplomàtic espanyol a Zimbawe. S'ha de dir que només pretenia ser africà i nadalenc, i d'aquí la gràcia de la història.

I jo em pregunto perquè ens sentim tots tan bé de vegades amb gent que fa la tira que no veiem i que, de fet, ni tan sols podem dir que coneixem gaire. Potser és la curiositat per establir enllaços amb altres cultures, o simplement el fet d'haver viscut una experiència única en un lloc idílic on vam estar junts en plan Gran Hermano. No ho sé. Però la veritat és que aquesta gent m'entusiasma, i m'he quedat amb ganes de més. De més reunions, i de karaoke, i d'umeshu, i de bon rotllo europeu.

El millor de tot per mi: no haver de fer la maleta, anar cap a Frankfurt i haver de dir-li adéu, feta un mar de llàgrimes, sino dir-li bona nit, abraçar-lo i tancar els ulls. Ole, ole i ole.