onsdag, august 20, 2014

Malsons

Que jo recordi, de malsons n'he tingut sempre, des de ben petita, i els continuo tenint.
Segur segur que he escrit ja algun post sobre el tema, però com que encara tinc la memòria aquesta de donar de mamar danesa que no serveix per a res ara no ho recordo.
Fa ja unes setmanes que tinc un malson que sempre tinc quan sóc feliç, i és precisament, que la cosa que em fa feliç, en realitat no ha existit mai.
Per exemple, quan ja portava una temporada per aquí, vaig començar a somiar que en realitat el Frej i jo no havíem estat mai junts. De vegades somiava que ni em coneixia, i jo li deia que sí, que sí, però si vivim junts i tot, i res. Altres vegades tenia un altre nòvio (dels que havia tingut abans d'ell) i li deia ui ui ui, que tu ja no ets el meu nòvio, que ara en tinc un de danès. Però no. La persona en qüestió em mirava com dient, aquesta tia està fatal del cap.

Aquestes últimes setmanes he somiat moltes vegades que encara visc a Sabadell, i treballo a Barcelona en una editorial que ja no existeix i que es deia Aleph (això és veritat). Intento dir a la gent de la feina, que no que no que no, que jo tinc un fill que es diu Sirius i és preciós i que jo ja fa temps que no treballo allà, i que ara sóc profe i vikinga. No em fan ni cas.

Evidentment, és un plaer despertar-se al costat del Frej, el gat als peus del llit i el Sirius al seu llitet, tots junts en una habitació, no fos cas que se'm perdessin, però mira que és pal tenir malsons. Espero que el Sirius no en tingui tantíssims com jo.
La única cosa que em fa somriure és pensar que en realitat tinc aquests malsons perquè sóc tan feliç que  inconscientment, em fa por que s'acabi.


4 kommentarer:

manel sagde ...

Curiós i interessant exposició onírica.A més el contrapunt entre la angoixa del malson i la realitat de la felicitat dona per poder fer moltes reflexions.Pot ser que la cosa ve donada per els vents que per aquest món nòrdic corren sota la bufera de Odin.Vaja, no sé es una possibilitat, això ò la influència de un conjur víking.

Pons sagde ...

Jo tinc la sort de no recordar ni el 0,1% dels somnis que tinc :D

Carles sagde ...

És normal, tothom té por de perdre les persones que estima. Jo aquests pensaments els tinc despert (i van a més amb l'edat). Pel que fa als somnis, somnio autèntiques fricades. No els recordo sovint, però. De petit volava. O queia per un precipici.

Ciutadà K sagde ...

Ui, dorm poc i aferrat a la felicitat real!!!

jo estic com el Pons: fa moooolt temps que no recordó el què somio... i l'ultim que recordo m'has donat la idea per explicar-ho en un post ...