Espero de les vacances que siguin un cel blau mandrós de núvols, un espai on les coses-a-fer es deconstrueixin i es dissolguin a mode d'aspirina. Que l'efectivitat no sigui res més que un paisatge llunyà que a penes es deixi entreveure en l'horitzó. Unes hores de son seguides. Un matí de sol al parc.
Escuraré els últims dies de baixa ben a poc a poc, a veure si m'emborratxo encara més del seu somriure.
Escuraré els últims dies de baixa ben a poc a poc, a veure si m'emborratxo encara més del seu somriure.
6 kommentarer:
Oh! que bonic. Gràcies
No t'has plantejat mai escriure,poesia,novel.la,ò assaig?.
No tinc cap necessitat ni cap mena de intenció de fer-te la pilota i per tan et dic que:Ho fas força bé, de veritat.
jeje, sou molts monos els dos, gràcies pels comentaris, em fareu posar vermelleta :)
És el meu post teu preferit fins ara. petonets
Segur doncs que l'embriaguesa d'aquests somriures et deixaran en la dolçor del silenci els espais que continuaran fen-te companyia.El temps a venir anirà destil.lan aquestes vivències .Ja re serà igual .Per que les hores a partir d'ara portaran la llum que tu has buscat.Que tu has trobat.
ooohhhh, quina forma més bonica de desitjar-nos bones vacances, benvolguda Carol! Et desitjo el millor per a tu ... i 'escura, escura al màxim' fins que caiguis al terra ben embriagada... ai, són tan dolços!!!!
Send en kommentar