tirsdag, juli 01, 2014

Vacances

Espero de les vacances que siguin un cel blau mandrós de núvols, un espai on les coses-a-fer es deconstrueixin i es dissolguin a mode d'aspirina. Que l'efectivitat no sigui res més que un paisatge llunyà que a penes es deixi entreveure en l'horitzó. Unes hores de son seguides. Un matí de sol al parc.

Escuraré els últims dies de baixa ben a poc a poc, a veure si m'emborratxo encara més del seu somriure.

6 kommentarer:

merce voltas sagde ...

Oh! que bonic. Gràcies

manel sagde ...

No t'has plantejat mai escriure,poesia,novel.la,ò assaig?.
No tinc cap necessitat ni cap mena de intenció de fer-te la pilota i per tan et dic que:Ho fas força bé, de veritat.

Carolina sagde ...

jeje, sou molts monos els dos, gràcies pels comentaris, em fareu posar vermelleta :)

Maria sagde ...

És el meu post teu preferit fins ara. petonets

manel sagde ...

Segur doncs que l'embriaguesa d'aquests somriures et deixaran en la dolçor del silenci els espais que continuaran fen-te companyia.El temps a venir anirà destil.lan aquestes vivències .Ja re serà igual .Per que les hores a partir d'ara portaran la llum que tu has buscat.Que tu has trobat.

Ciutadà K sagde ...

ooohhhh, quina forma més bonica de desitjar-nos bones vacances, benvolguda Carol! Et desitjo el millor per a tu ... i 'escura, escura al màxim' fins que caiguis al terra ben embriagada... ai, són tan dolços!!!!