El meu barri, em sembla que ja ho he dit abans, és una mica el barri de tothom, especialment divendres tarda i dissabtes. Visc al centre de la ciutat (indre by, literalment, ciutat de dins) en un carrer de vianants a tocar de l'estació de tren per on més gent passa. Allà on el meu carrer acaba comença el carrer de botigues, el que totes les ciutats europees tenen.Tot això fa que el meu barri es converteixi en unniu de formigues el cap de setmana. En aquests últims mesos, però, he tingut el gust de poder-hi
passejar, cotxet amunt cotxet avall, en hores en les que tothom treballa, ipuc dir que Copenhaguen és una ciutat mandrosa on moltes botigues i cafès no obren fins les 10h. El meu primer passeig del dia acostuma a ser pel parc del castell, i a les 09h del matí en un dia de sol està pràcticament buit. Som quatre gats i els jardiners, algun borratxo dormint la mona i poca cosa més.
Hi ha una calma de dilluns a dijous que res té a veure amb el cap de setmana. He descobert cafès fantàstics (el meu prefe tenia l'altre dia sucrets de Cubelles) i gent encantadora, i he vist coses xules com la de la foto, que són difícils de veure i que fan somriure a tothom. No està gens malament. Good old Copenhagen.
passejar, cotxet amunt cotxet avall, en hores en les que tothom treballa, ipuc dir que Copenhaguen és una ciutat mandrosa on moltes botigues i cafès no obren fins les 10h. El meu primer passeig del dia acostuma a ser pel parc del castell, i a les 09h del matí en un dia de sol està pràcticament buit. Som quatre gats i els jardiners, algun borratxo dormint la mona i poca cosa més.
Hi ha una calma de dilluns a dijous que res té a veure amb el cap de setmana. He descobert cafès fantàstics (el meu prefe tenia l'altre dia sucrets de Cubelles) i gent encantadora, i he vist coses xules com la de la foto, que són difícils de veure i que fan somriure a tothom. No està gens malament. Good old Copenhagen.
4 kommentarer:
de dilluns a dijous està tan buit Copenhague que ni tan sols hi ha la sireneta :P
Ser-hi sí que hi és, però continua sent tan petita com sempre ;)
Els passejos aquests que fas al teu ritme amb criatureta petita són un plaer. Gaudeix-ne molt! Després vas al ritme d'ells, que si tens temps són passejos fantàstics de descoberta, i si no en tens... bé, ja ho aniràs veient! :)
Encara que a la vida no tot sigui bufar i fer ampolles no tinc cap mena de dubte que aquesta es una ciutat on encara s'hi pot viure.
Send en kommentar