onsdag, juni 25, 2014

Ana María Matute

Se'ns ha mort l'Ana María Matute :(

Quan era petita vaig llegir aquest llibre seu. Crec que era de la meva germana, però em va marcar molt. Me'l vaig rellegir moltíssimes vegades, i recordo especialment una escena en la que la Paulina va en un autocar i a fora fa molt fred i ella se sent segura i calenteta. No sé exactament perquè em va calar tant aquesta història, suposo que perquè la Paulina se sentia molt lletja i jo també.

De gran, me l'he llegida molt, a la senyora Matute. No va tenir una vida fàcil, l'Espanya de la posguerra no era realment el millor lloc per una dona tan llesta i tan d'esquerres (em temo que no era bon lloc per ningú).
Ella sempre deia que tot i que fos gran tenia el cor jove, però ni tan sols la juventut dura per sempre. Menys mal que ens queden els seus llibres. Quina sort que tenim, que un dia agafés un llapis i es posés a escriure. Gràcies i més gràcies.

4 kommentarer:

manel sagde ...

Efectivament jo soc del mateix parer que tu.Fa molts anys que la vaig "descobrir" i sempre m'ha emocionat la seva literatura plena de sensibilitat.Per llegir-la i rellegir-la.

Ciutadà K sagde ...

perdre algú sempre fa pena ... llàstima que la sra.Matute no va ser massa comprensiva -per no dir gens- amb la 'causa catalana'... :(

separarem -com molts cops ens toca fer- l'autor/a i l'obra...

aix...

Pons sagde ...

ara entenc tots aquests posts que he vist sobre aquesta dona aquests dies

Carolina sagde ...

Sí, sí, separem-la, que si no, de ben poc art gaudiríem :(